El Parlament d'Escòcia, "un grandíssim edifici d'Enric Miralles"
El mateix edifici acull una exposició commemorativa del 25è aniversari del projecte
BarcelonaTot i que ja era un arquitecte reconegut internacionalment, l'estiu del 1998 Enric Miralles (1955-2000) va deixar tothom bocabadat quan va guanyar, juntament amb la seva esposa i sòcia Benedetta Tagliabue, el concurs per construir el Parlament d'Escòcia, a Edimburg. Com va dir aleshores el ministre britànic per a Escòcia, Donald Dewar, Miralles es va imposar als seus rivals, entre els quals destacava el nord-americà Richard Meier, "per l'energia, la imaginació i l'aptitud creativa". "Enric Miralles és un dels arquitectes més interessants i respectats del moment, i va demostrar un entusiasme enorme cap al projecte", va subratllar Dewar.
En comptes d'un edifici monumental, Miralles i Taglibue, que van col·laborar amb l'estudi local RMJM, van plantejar diferents mòduls que dialoguen entre ells i amb el lloc, els dibuixos i plànols dels quals es poden veure a partir d'aquest dijous al vestíbul del Parlament d'Escòcia en una exposició commemorativa dels vint-i-cinc anys de l'inici del projecte. "Cada vegada que torno a Edimburg i veig l'edifici, penso que llueix més que quan el vam inaugurar. El manteniment és perfecte", afirma Benedetta Tagliabue. De tot el conjunt, Tagliabue manté una estima especial per una part concreta de l'edifici: "L'hemicicle té una bellesa impressionant i, a més, sembla molt contemporània perquè està feta amb una estructura de fusta i acer i uns elements de fusta que en aquell moment van ser molt innovadors", recorda l'arquitecta.
Per fer el Parlament, Miralles es va inspirar en una imatge d'unes barques de les terres altes, i a partir d'aquí va desplegar, amb l'hemicicle al cor del conjunt, altres elements entre els quals hi ha un edifici d'oficines, una torre per a la premsa i una àrea administrativa. Una altra de les parts més emblemàtiques del Parlament és el pati cobert amb unes lluernes que recorden unes altres barques o unes fulles que els uneix. Malauradament, la mort de Miralles li va impedir veure culminada la que és considerada com la seva millor obra. "És possiblement l'edifici que més representa realment l'art d'Enric Miralles –diu Tagliabue–. M'agrada dir, sobretot perquè va ser el gran mestre de l'Enric, que Rafael Moneo va venir a Edimburg expressament a visitar el Parlament d'Escòcia i va dir que és el millor edifici de la carrera d'Enric Miralles. És un comentari molt bonic, perquè el fet que l'Enric morís a la meitat del procés fa que es pugui dubtar de l'autoria d'aquest edifici, però no és així. Aquest edifici porta absolutament a dins totes les característiques de l'arquitectura de l'Enric. Els seus dibuixos, les maquetes, tot el que va deixar va fer que construir-lo no resultés difícil".
La mort prematura de l'arquitecte barceloní no va ser l'únic cop. Pocs mesos després va morir Donald Dewar, que era l'impulsor polític de l'edifici. Durant les obres, el cost de l'edifici es va multiplicar per deu, fins a superar els 600 milions d'euros, arran dels canvis demanats per les autoritats. La inauguració es va endarrerir respecte dels terminis previstos, i finalment va tenir lloc la tardor del 2004. "Es va instituir una comissió parlamentària per arribar a esclarir per què l'edifici costava més del que s'havia dit al principi. Van ser els anys més estressants de la meva vida, perquè al mateix temps que intentàvem acabar els edificis que havia deixat l'Enric a la seva mort, havíem de fer front a aquesta investigació que era duríssima", recorda Tagliabue.
Sigui com sigui, Tagliabue i el seu equip se'n van sortir, també quan van sorgir disputes sobre l'autoria amb els seus col·laboradors escocesos. "La investigació va anar molt bé –diu l'arquitecta–, i en aquell moment el meu missatge que al final la gent estimaria l'edifici va arribar a tots els diaris, i ara em sembla que l'edifici està molt estimat. És un grandíssim edifici de l'Enric Miralles, encara que la col·laboració de tothom va ser fonamental".
La importància de l'espai públic
El mateix Miralles va afirmar que el Parlament d'Escòcia és un edifici públic per la quantitat d'"espai públic" que va generar, sobretot gràcies al parc que va incloure en el projecte. "No era a les bases del concurs, el vam incloure nosaltres, i la reina d'Anglaterra va regalar el terreny perquè no pertanyia al Parlament. Per a nosaltres era molt important tenir un lloc on la gent sentís que podia participar en l'edifici, encara que tingui moltes mesures de seguretat —recorda Tagliabue—. Ara aquest parc és extraordinari. A més de ser un passatge públic, veus com tothom s'asseu als bancs i les graderies. Hi ha flors, i pots contemplar el cim del turó d'Arthur's Seat, que és bellíssim, i el Palau de la Reina i tens l'edifici del Parlament al darrere".
La mostra, que estarà oberta fins al 30 d'octubre, també inclou altres projectes de l'estudi en què l'espai públic és clau, entre els quals hi ha el Mercat de Santa Caterina, a Barcelona; Hafen City, dins la transformació de la històrica àrea portuària de Speicherstadt, a Hamburg; el Centre Kalida Sant Pau, a Barcelona, i el Parc del Mar de Rímini, un passeig marítim de sis quilòmetres que reconnecta la ciutat i la platja renaturalitzant una zona molt castigada. "Amb aquests altres projectes volem demostrar que som uns arquitectes sobretot públics. Sempre hem participat en concursos públics, sempre hem fet edificis i espais públics, i la creació d'espais a l'aire lliure on la gent es pot trobar és una part molt important dels edificis que estem desenvolupant", diu Tagliabue.