El premi Mies van der Rohe 2026 distingeix la rehabilitació del Palau d’Exposicions de Charleroi
En la categoria d’Arquitectura Emergent el guanyador és l’espai temporal del Teatre Nacional Eslovè
BarcelonaEl palmarès del premi Mies van der Rohe torna a aprofundir en la vocació de servei dels arquitectes i en la capacitat per respondre als desafiaments ambientals i socials del món actual. El guanyador de l'edició d'enguany, fet públic aquest dijous a Oulu (Finlàndia), és la renovació del centre de convencions Palau d'Exposicions de Charleroi a Hainaut (Bèlgica), dels estudis AgwA (Brussel·les) i Architecten Jan de Vylder Inge Vinck (Gant). Es tracta de la rehabilitació amb un pressupost limitat d'un edifici dels anys 50, d'acord amb la tendència segons la qual les intervencions en els edificis existents tenen un menor impacte ambiental que els enderrocs i la construcció de bell nou. La rehabilitació del Palau d'Exposicions de Charleroi s'ha imposat a la rehabilitació de l'antic Vapor Cortès per a Prodis, obra de l'estudi vallesà Harquitectes.
El jurat ha premiat l'obra dels estudis belgues per "la intel·ligent i precisa transformació d’un gran edifici firal existent, que ha mostrat com l’arquitectura pot treballar amb allò que ja existeix per generar noves possibilitats espacials, socials i materials". Així mateix, el jurat reconeix l'afany dels autors per fer de la necessitat virtut. "Lluny de substituir, reactiva el lloc assumint-ne les limitacions, dialogant amb les qualitats intrínseques de l’edifici i desenvolupant una aproximació valenta i alhora eficient que converteix l’escassetat en oportunitat i la reparació en una potent estratègia de projecte", diu el jurat.
El puntal de l'obra és la reducció: els arquitectes van desmuntar el vestíbul existent, per la qual cosa van quedar a la visita l'esquelet de formigó i una sèrie d’espais exteriors coberts. Així, al voltant d’un atri obert s’organitza una plaça pública en tres nivells, connectada per escales monumentals. Les xemeneies i l’estructura de formigó vist evoquen el passat industrial del lloc.
Tres de les sis sales funcionen temporalment com a aparcament, mentre que les restants acullen exposicions, sales de reunions i un auditori. Una altra clau va ser la desmineralització del sòl, que va donar lloc a un parc verd continu.
L’espai temporal del Teatre Nacional Eslovè
En la categoria d’Arquitectura Emergent del premi Mies van der Rohe, el guanyador és l’espai temporal del Teatre Nacional Eslovè, dels arquitectes Vidic Grohar Arhitekti (Ljubljana), per encàrrec de la promotora L56 d.o.o. El projecte l'han premiat per "la capacitat de transformar una condició temporal en una declaració arquitectònica potent i duradora activant un complex industrial abandonat com a infraestructura cultural dinàmica".
Per al jurat, aquesta obra inclou "una sèrie d’intervencions precises i de baix cost" que redefineixen "la relació entre permanència i reutilització i creen una seqüència d’espais flexibles i inclusius que amplien la vida cultural de la ciutat, tot apostant per l’eficiència material i l’adaptabilitat".
"Les obres guanyadores demostren com l’arquitectura pot transformar els nostres entorns de vida en llocs sostenibles, inclusius i inspiradors", afirma el comissari europeu d’Equitat Intergeneracional, Joventut, Cultura i Esport, Glenn Micallef. "Mitjançant la creativitat i la col·laboració, afronten els reptes actuals convertint les limitacions en oportunitats i donant forma a un futur europeu compartit", explica.