Els arquitectes que treballen per a un sol poble
Al llarg de trenta anys Rural Studio ha fet més de 200 obres en una zona deprimida d'Alabama
BarcelonaLes grans metròpolis d'arreu del món reben cada vegada més gent. Segons l'Informe Mundial de les Ciutats 2022 de l'ONU, el 2050 un 68% de la població viurà en ciutats. Mentrestant, què passa amb el futur del món rural? Als Estats Units, un dels arquitectes que se n'ocupa és el britànic Andrew Freear (Yorkshire, 1966), director de Rural Studio a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat d'Auburn (Alabama). Fa més de vint anys que treballa per a la zona rural de Newbern, un poble amb pocs recursos a la zona rural d'Alabama, i al llarg de tots aquests anys els seus estudiants hi han fet més de 220 edificis comunitaris, cases i parcs.
Fer d'arquitecte en aquest context no és una feina senzilla. A més de professor i dissenyador, Freear també fa de "constructor, defensor i enllaç entre autoritats locals, socis i estudiants", segons expliquen fonts des de la Fundació Mies van der Rohe, que van convidar Freear a fer una conferència sobre la seva feina com a guanyador de la medalla d'arquitectura de la Fundació Thomas Jefferson 2023. "L'equilibri entre el món rural i el món urbà és un problema que es dona en societats d'arreu del món", diu Freear, que reclama democratitzar al màxim la bona arquitectura i l'accés a l'habitatge. "EI bon disseny hauria de ser per a tothom i a tot arreu, i no que depengués dels ingressos, la riquesa o el color de la pell. I cal transmetre que tenir un habitatge digne és un dret fonamental", subratlla
El 2023 la població de la localitat de Newbern era d'unes 133 persones, el 88% de les quals afroamericanes i el 28% blanques. La renda mitjana era de 36.346 dòlars, mentre que la del conjunt de l'estat d'Alabama era de 62.212. L'índex de pobresa era d'un 15,6%. Per a Freear, Newbern, al comtat de Hale, és al "sud profund dels Estats Units", els "bons Estats Desunits d'Amèrica". Geogràficament, està a l'extrem sud de la serralada dels Apalatxes. Es tracta d'un paisatge castigat per l'extracció de minerals i la fusta i amb una població molt pobra majoritàriament afroamericana.
"Diuen que el món rural està morint, però al món la població s'ha triplicat. No s'està morint, sinó que l'han comptat malament. L'àrea de Newbern podem dir que és un paisatge extractiu, fruit d'una actitud molt colonialista cap al món rural —diu Freear—. Com passa amb el Mississipi, el Cinturó Negre, els Apalatxes, és un paisatge del qual s'han endut minerals dels boscos, del qual s'han endut actius que no s'han retornat". La denominació de Cinturó Negre fa referència al color del subsol prehistòric d'aquesta zona, i va adquirir un nou significat quan al segle XIX hi van portar onades d'esclaus des d'Àfrica per treballar a les plantacions de cotó. Aquesta zona, que inclou els comtats de Hale, Greene, Sumter i Perry, és un dels feus del vot demòcrata, en un estat de majoria republicana.
La responsabilitat de fer d'arquitecte
Andrew Freear va arribar al Rural Studio fa 25 anys, sis anys després de la seva fundació. Els estudiants amb qui treballa tenen entre 18 i 23 anys, i acostumen a treballar en equips. "No construeixen els meus dissenys; són seus. I, per tirar-los endavant, es necessiten moltes converses i molta feina", diu Freear, que explica que totes les obres es financen públicament o a través de donacions. "A mi em paga l'Estat, la universitat, però per a tots els edificis que construïm hem d'aconseguir els diners i treballar amb la comunitat local. I els alumnes són molt bons aconseguint donacions", diu l'arquitecte.
Així que la necessitat aguditza l'enginy; l'observatori d'aus del poble està fet a partir d'una torre de vigilància contra incendis de 30 metres que quatre estudiants van comprar per uns 10 dòlars. Per tornar-la a posar en funcionament, hi van instal·lar una escala i una barana noves i una passera. Pel que fa a l'autoria en aquests processos de treball en equip, diu que "ningú no signa res" i que la universitat els cobreix. "No fem d'arquitectes; senzillament estem fent una cosa que ningú més està fent. No ho veiem com un luxe, sinó que, en realitat, és una mena de responsabilitat que estàs construint al més alt nivell –explica–. Som veïns des de fa 31 anys; crec que es refien de nosaltres. Visc allà. No som un programa que va a un lloc, hi fa alguna cosa i després marxa. Aquí no et diuen res si fas la feina, però sí que ho fan si la cagues!"
El fil conductor d'alguns dels treballs de Rural Studio és l'arquitectura preexistent del temps de l'esclavitud. "Intentem aprendre de les coses bones que tenen aquests edificis, del que hi trobem que es pot considerar gran arquitectura: sostres alts, porxos, bona ventilació creuada, plantes estretes i les escales com a estratègies de ventilació. Així que aprenem de l'arquitectura agrícola vernacla", diu Freear. Una altra de les obres destacades és la petita Casa 18 x 18, les dimensions de la qual equivalen a dues places d'aparcament. Es tracta d'un prototip d'habitatge que també serveix per a les ciutats, perquè les dimensions responen a les negociacions que s'estan produint a les ciutats nord-americanes perquè els promotors facin habitatge assequible en comptes d'aparcaments.
Pel que fa als usos comunitaris, una família local va donar l'antiga oficina bancària del nucli antic de la localitat per fer-hi una biblioteca. I a la població veïna de Greensboro han fet el Safe House Black History Museum fruit de restaurar i ampliar la casa on Martin Luther King es va refugiar del Ku Klux Klan dues setmanes abans que l'assassinessin. Ara una coberta contínua aglutina els edificis existents, l'exterior dels quals es va restaurar, i un afegit ocupa la recepció del museu.