Drets humans

"El poble de l'Iran és qui més pateix enmig de tot plegat"

Els dos artistes iranians Mahsa Moheballi i Hossein Zoghi participen en el festival de cultura i drets humans Irídiafest

Barcelona"L'única cosa que podem fer és resistir i fer art radical. Fer cultura underground. Els últims deu anys no vaig poder treballar a l’Iran. Havia de crear i mostrar les obres de teatre als pisos dels meus amics. Era molt dur i molt arriscat. Aquests dies, a Barcelona, he vist moltes manifestacions. A l'Iran, haurien disparat a la gent. Aquí, a Ribes de Freser, puc pensar lliurement sense preocupar-me de les normes i sense por", explica Hossein Zoghi, periodista, director teatral i actor iranià. "La imatge que la gent veu principalment i la que mostra el govern de l'Iran són les dones que preguen. Però hi ha una altra imatge, que passa dins les cases, on les dones són lliures. Canten, ballen, estimen la música. Realment, només volen una vida ordinària. He de ser el missatger d’aquestes persones", afegeix.

L’artista iranià, juntament amb Mahsa Moheballi, escriptora, crítica literària i guionista, és a Catalunya, on tots dos s’han refugiat després de patir la repressió i la censura del govern de l'Iran. Van arribar abans de l’esclat de la guerra i participen en l'IrídiaFest aquest divendres al CCCB, en una jornada inaugural dedicada a l’art com a eina de resistència, denúncia i defensa de la llibertat d’expressió. Les jornades, que s'allargaran fins dissabte al Paral·lel 62 (amb els concerts de Faixa, Aïta Mon Amour i Hajar i una sessió de DJ de Baiuca), impulsades per Irídia i Say it Loud, compten amb la participació i el suport d’Artists at Risk, una xarxa internacional que ha ajudat més de 1.100 creadors en situació de risc per persecució, opressió o conflictes armats reubicant-los en més de 300 centres col·laboradors d’arreu del món. "Quan tens una xarxa, ets més fort que si estàs sol. Les associacions d’artistes, actrius o persones que treballen per la llibertat d’expressió al voltant del món són molt importants", assegura Zoghi.

Cargando
No hay anuncios

La detenció de Moheballi

Moheballi és una de les veus literàries més destacades de l’Iran. Les seves obres parlen de gènere, crisis socials i els reptes de la comunitat queer, cosa molt arriscada a l’Iran. Entre els seus llibres, destaquen Don’t worry (The Feminist Press at CUNY, 2021; també titulada In case of emergency), que va ser destacada per The New Yorker com un dels millors llibres publicats als Estats Units el 2022. Fa quatre anys, les forces de seguretat van entrar a casa seva. "Em van prendre tots els dispositius electrònics. Imagina’t com ha de ser, per a una escriptora que té tota la seva imaginació al portàtil i a les notes, perdre-ho tot. Em van portar a la presó. Em van preguntar moltes coses personals i em van dir que tenia sort de tenir marit; si no, m’haurien acusat de ser una prostituta. Va ser horrible. Em van preguntar i pressionar i fins i tot em van demanar que digués qui era el personatge real del meu llibre. Em vaig tornar boja, era literatura, era ficció, no hi havia cap persona real", explica.

Cargando
No hay anuncios

"Després em van obligar a signar un munt de documents on em comprometia a no escriure sobre societat, addiccions, dones, LGBTQ, partits d’esquerra o dreta. També van fer fotos de tots els meus estats d’Instagram i Facebook, i em van obligar a dir que no ho faria mai més. És una situació impossible, completament impossible", diu Moheballi. A causa del caràcter crític de la seva obra, a l’Iran han prohibit la publicació i reedició dels seus textos.

L’escriptora no creu que la guerra els alliberi d'un règim que fa impossible l'exercici de qualsevol llibertat. "Ali Khamenei ha mort, però l’elecció de Mojtaba Khamenei com a líder deixa clar que la República Islàmica vol enviar un missatge: no hi haurà canvis estructurals dins del govern —explica—. Els tres actors (la República Islàmica, els Estats Units i Israel) ignoren els veritables drets i demandes de la nació iraniana, i el poble de l'Iran és qui més pateix enmig de tot plegat. La guerra no ha resultat ser el que molts iranians esperaven! La gent pensava que un atac dels EUA i Israel sobre l’Iran conduiria finalment a un canvi de règim i a la llibertat, però ara principalment estem presenciant destrucció, bombardejos generalitzats i moltes víctimes".