Antònia del Río: un rèquiem artístic per les memòries perdudes

BarcelonaPer a l'artista mallorquina Antònia del Río (Capdepera, 1983) l'art és una forma de coneixement i una eina de pensament crític. Dins aquestes línies de treball, Del Río aprofundeix en nocions com la transmissió de coneixement i la memòria, i en els processos contraris: la pèrdua i la destrucció del coneixement i l'oblit, com es pot veure en l'exposició de la galeria barcelonina La Galería by Lastcrit (Méndez Nuñez, 7), organitzada juntament amb la Haba Gallery, on els seus treballs dialoguen amb els de l'artista cubana Jenny Feal (l'Havana, 1991). Entre les obres d'Antònia del Río n'hi ha una que és un conjunt de làpides fetes amb paper de diari en blanc, titulada Magatzem de la memòria, per a la qual ha comptat amb la col·laboració de l'ARA. Es tracta d'una nova versió d'una obra de l'any 2010.

Com ha explicat la mateixa artista, la peça té l'origen en la lectura de la novel·la de Manuel Baixauli L'home manuscrit, on apareix aquesta idea d'un magatzem de la memòria, i de la reflexió que, quan algú mor, "tots els seus records, pensaments i coneixements del món, així com la seva experiència, moren amb ell". D'aquesta manera, el conjunt també vol evocar una "metròpolis de memòries perdudes". "El paper de diari és una metàfora de la substància grisa del cervell (és la part que s'encarrega del processament d'informació i del raonament, relacionada amb les percepcions, la memòria, el llenguatge i les emocions), un conjunt que ens deixa percebre el pes d'un temps lligat a l'arqueologia dels records, contraposant-ne la intangibilitat amb la densitat visual de la instal·lació", explica Del Río.

Les raons per les quals Del Río es va interessar pels temes de la memòria i l'oblit són molt íntimes i al llarg dels anys s'han fet més complexos: "És un interès que parteix d'una experiència personal concreta: a ca nostra hem cuidat sempre dels padrins, quan s'han fet grans han vingut a ca nostra, hem tingut aquesta experiència de cures en l'entorn familiar. Quan me'n vaig anar de Mallorca per estudiar belles arts a Barcelona la meva habitació va quedar lliure i va ser on vàrem acollir una padrina i després un padrí. En aquell moment estaven en un procés de malaltia, ella va tenir Alzheimer i ell una malaltia degenerativa, i vaig fer servir l'art per expressar les sensacions que em produïa". Concretament, en obres com el projecte fotogràfic Llençols freds, revocador d'una absència quan els subjectes de la història encara no han marxat físicament. Més endavant, Del Río s'ha interessat per la part més estructural o vinculada al poder del coneixement i la memòria.

L'exposició porta per títol Tinc por que un dia ho oblidi tot i estarà oberta fins al 22 de juny. Les obres exposades de Del Río repassen la trajectòria des de l'etapa de formació, i de Jenny Feal es poden veure peces amb objectes i mobles intervinguts com Penso que els teus versos són flors que omplen terres i terres i A l'ombra i amb barret. "Conceptualment, les dues artistes aborden el coneixement i les estratègies que han servit històricament per construir-lo", afirmen les comissàries, Patricia G. Kasaeva i Dayneris Brito. Així, la presència de la biblioteca és la metàfora del "saber imposat" i també recorda "la descolonització, les tensions polítiques amb relació al sentiment ciutadà, la transmissió dels sabers socials, la censura i les zones de marginalització produïdes pels sistemes de poder". D'altra banda, per a les comissàries els treballs de Del Río i Feal representen els viatges de la "la migració intercontinental i, per tant, intercultural, lingüística i econòmica" i la "migració local." Aquesta última també inclou un procés d'"aferrament i desaferrament".