La col·lecció del Macba és poderosa
La nova exposició inclou 200 obres amb les icones del museu i prop d'un centenar d'inèdits
BarcelonaEls museus públics són de tots, però que tothom hi sigui representat continua sent una lluita constant. Per això és una alenada d'aire fresc el reguitzell de retrats del fotògraf Onofre Bachiller (Múrcia, 1959) que la cap de la col·lecció del Macba, Clàudia Segura, ha triat per rebre el públic de la nova exposició de la col·lecció del museu. Es tracta de la mostra del 30è aniversari del museu, es titula Com una dansa d'estornells. Col·lecció MACBA: trenta anys i infinites formes de ser i es pot visitar fins al 28 de setembre del 2026. Enganxats damunt les immaculades parets de l'edifici Meier com si fossin cartells, els protagonistes dels retrats de Bachiller es van apuntar, durant una nit de festa, al joc que els proposava l'artista de fer-se ells mateixos un retrat en alguns dels fotomatons que va instal·lar en un bar del Raval, en un centre cultural del Born i en un local gai de l'Eixample entre els anys 1987 i 2000.
El mateix Bachiller diu que el projecte és fruit de la fascinació per la pel·lícula de Paul Auster Smoke, i ara aquests retrats, una mínima part dels 3.000 que va fer, apareixen com un document privilegiat de l'eclosió de l’acid house, les festes de drag queens que organitzava la reina de la nit novaiorquesa Susanne Bartsch i l’emergència del moviment gai. "No hem volgut fer una exposició retrospectiva que recollís els 30 anys de la col·lecció de manera enciclopèdica, que sí que farem el 2027 per inaugurar l'ampliació del museu, sinó mirar enrere i celebrar què ha estat aquesta col·lecció a través de la imatge dels estornells, que és la imatge d'una polifonia de veus, una multiplicació d’individualitats, d’unes obres que s’ajunten per fer una imatge que després pot canviar", afirma Clàudia Segura, que ha comptat amb la col·laboració com a comissària de Núria Montclús, catalogadora i documentalista de la col·lecció Macba.
"La imatge dels estornells ens permetia parlar de la relació entre l’individu i la col·lectivitat, de la subjectivitat contemporània, que ja no està encotillada pels models de la modernitat –subratlla Segura–. Aquell subjecte era d’una raça molt concreta, d’un gènere molt concret i d’un codi social molt concret, i ara celebrem que el subjecte contemporani ja no és així, sinó que es tracta d'una subjectivitat molt porosa". Així mateix, per celebrar el 30è aniversari del museu, aquest dijous s'ha organitzat una gran festa que inclou la performance Murmuris I. Cérémonials, amb Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol (a les 19 h) i l'obertura del museu fins a mitjanit. A més, aquest mateix dijous comencen tres jornades de portes obertes fins dissabte. Per a la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, l'exposició és una proposta "espectacular" que "segueix molt de prop el que han estat els trenta anys del museu".
Icones de la col·lecció
L'exposició inclou unes 200 obres d'uns 50 artistes, i és plena de novetats: prop de la meitat de les obres s'exposen per primera vegada al museu, i un 15% són adquisicions dels últims tres anys, entre les quals hi ha Sonhos Yanomami, de Claudia Andujar; Oruguismo, de Rosario Zorraquín, i Accions corporals, d'Esther Ferrer, adquirides a través de la Fundació Macba. Un dels criteris per seleccionar-les ha sigut l'afany de recuperar obres que han estat icòniques per a la formació de la col·lecció, per la importància dels artistes o perquè les obres van ser produïdes amb motiu d'una exposició del museu, entre les quals hi ha Labyrinthe, d'Àngels Ribé; el gegantí M.I.T. Project, de Matt Mullican; Autoretrat, de Jean-Michel Basquiat; Cap, de Joan Ponç; Voracitat màxima, la punyent videoinstal·lació del duet Dias & Riedweg sobre els xaperos del Raval, i un conjunt de treballs d'Esther Ferrer. També es poden veure obres d'alguns altres artistes icònics de la col·lecció, nacionals i internacionals, com ara Antoni Tàpies, Joan Miró, William Kentridge i Joan Jonas. "Moltes provenen de fons que van ser germinals per a la formació de la col·lecció del Macba, com el del galerista Salvador Rivera", diu Segura.
La famosa nina Flamenco figure de Tony Oursler obre el primer dels cinc àmbits en què està dividida l'exposició, Habitar les fronteres, on el Raval dialoga amb Manhattan a través de la vida nocturna i la història compartida de la pandèmia de la sida, representades per "identitats subversives", com diu la comissària, com les d'Ocaña, Josep Uclés i Antonio Beneyto, aquests dos últims fins ara inèdits. I del context nord-americà, Basquiat, Francesco Clemente i George Condo.
Les teories de Judit Butler sobre el cos marquen l'àmbit Existir des de la carn,on hi ha dones artistes del context català sovint ignorades com Amèlia Riera, Alicia Fingerhut i Sara Gibert, desplegades al voltant del Labyrinthe de Ribé. "El cos et fa ser qui ets, per tant, té una performativitat, té una importància fonamental de la teva construcció", adverteix Segura. A continuació, Vibrar en la natura revela una criatura misteriosa de Tonet Amorós que sembla envoltada de larves, les petites escultures de Joan Miró que semblen híbrids de diferents criatures i el vídeo de Joan Jonas, Volcano saga, on Tilda Swinton encarna una força femenina que es converteix en un volcà.
A Altres formes d’organitzar el món, el M.I.T. Project de Mullican pren una nova volada. Habitualment se l'ha interpretat en relació amb l'escultura minimalista, i per a Segura és un reflex de com organitzem el món amb imatges i quines idees projectem en aquestes imatges. Pel que fa a la logística d'aquesta obra, l'esquelet humà que contenia l'han substituït per un esquelet de plàstic. Aquí es pot veure també un vídeo colpidor de Max de Esteban, Lamb of God, sobre experiments genètics on s'implanten cèl·lules humanes en òrgans d'animals per esbrinar si en el futur els òrgans d'aquests animals es podrien trasplantar en humans.
Finalment, el deliri és una "força generadora", com diu Segura, a Sortir del solc, on hi ha representats el Tàpies i el Ponç de Dau al Set, els dels Cérémonials conceptuals d'Antoni Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Dorothée Selz, que van ser enregistrats per Benet Rossell. Així mateix, hi ha dos dibuixos mediúmnics de Josefa Tolrà i el vídeo de dibuixos animats de William Kentridge Ulisse: ECHO scan slide bottle, que és una reivindicació d'una "subjectivitat desbordant".
Coincidint amb l'exposició també es pot veure a l'atri del museu un mural de l'artista Clara Nubiola amb "600 imatges que intenten explicar el Macba des d'una escala més humana, més del carrer", tal com explica Dyangani. Les frases del mural provenen les preguntes que la institució va fer a través de les xarxes socials sobre què és l'art, la cultura, el Macba, un museu o "què faries tu si fossis director d'un museu?". "És una obra carregada d'humor i sàtira i també de molta poesia", ha reblat la directora.