La ceràmica sense concessions d'Antoni Cumella

BarcelonaEl ceramista Antoni Cumella (1913-1985) és recordat com a "enèrgic, impulsiu i emprenedor". Tenia clar que volia ser artista des que era un adolescent. També per la seva lleialtat. El crític Alexandre Cirici Pellicer el definia com un home "d'aquell tipus que Cèsar volia al seu voltant per evitar la presència de traïdors", "lúcid, constant, obstinat, fidel". I el crític André Barey assegurava que calia visitar-lo al seu taller per poder ser testimoni de com buscava "un dolorós equilibri entre el món exterior i el seu". "L'important per a Cumella és el fet de confrontar amb l'essencial, rebutjar el conformisme i la frivolitat, no canviar mai la forma sense haver considerat profundament el fons", deia Barey.

Tot això es pot veure amb escreix a l'exposició que la galeria Artur Ramon Art dedica a Cumella fins al 13 de març. S'hi poden veure una cinquantena d'obres que daten entre els anys 50 i els 80, entre peces de torn, plaques i escultures. El llegat d'Antoni Cumella continua en un cert oblit injust, i aquesta exposició és una bona oportunitat per fer justícia al seu llegat. L'última exposició que se li va fer a Barcelona va ser a la galeria Dau al Set el 1974. Més recentment, el Museu del Càntir d'Argentona n'hi va dedicar una el 2015. I d'ara endavant està previst que estigui representat en l'ampliació del MNAC.

La ceràmica que hi ha a l'aparador de la galeria és impactant: és l'última que va fer abans de morir sobtadament d'un vessament cerebral. N'hi ha algunes que estan inacabades en una prestatgeria que va dissenyar ell mateix, i la foto d'una que va fer el seu fill Toni al taller quan ell estava en coma i va haver-hi una gelada excepcional. "Les inacabades, senzillament les vaig coure a baixa temperatura per mantenir la forma", diu Toni Cumella, que és considerat un referent en la ceràmica aplicada a l'arquitectura.

Les peces de torn, totes elles de formes i colors diferents, estan exposades sobre taules formant grups, com li agradava mostrar-les a Cumella, que va ser autodidacte. "Va estar influït per la ceràmica de les dinasties xineses Song i Ming, que estava desproveïda d'ornamentació. L'havia conegut a través de llibres a la biblioteca de Granollers, i va mantenir aquesta essència de la forma i l'esmalt fins al final", diu Toni Cumella. En el moment de la seva mort, Cumella era un artista reconegut aquí i internacionalment, i un any després el Museu d'Art Espanyol Contemporani li va dedicar una exposició per homenatjar-lo. "El pare no va demanar una exposició, partia de la base que si no li demanaven era que no hi estaven interessats. Això li va portar molta pugna interior. I nosaltres hem fet el mateix", diu Cumella fill.

Antoni Cumella definia la ceràmica com "una escultura de revolució". És recordat perquè era molt exigent, i destruïa totes aquelles peces que no el satisfeien. Pel que fa als esmalts, una de les fites és el vermell conegut com a "sang de bou", és a dir, un esmalt coure cuit amb reducció d'oxigen. Això fa que, en comptes de verd, es torni vermell. És un esmalt oriental típic. "El pare tenia una voluntat molt clara del resultat final, l'atzar el feia posar neguitós", diu Cumella fill.

Pel que fa a les plaques, crida l'atenció el fet que unes són quadres informalistes i unes altres recorden les formes orgàniques de Gaudí i Jujol, que van ser professors seus. Així mateix, es poden veure uns altres treballs fruit de deformar un totxo i portar-lo a una dimensió artística. "Hi ha un pas de les peces planes de relleu a les tridimensionals, però no feia diferència entre les unes i les altres, tot és fruit d'una manera de pensar la ceràmica", explica.

El desafiament de salvar els murals de l'edifici Sandoz

Antoni Cumella és també un dels grans artistes pel que fa a la integració de les arts en l'arquitectura contemporània entre els anys 50 i 70, com es pot veure en una de les obres exposades: una maqueta del mural ceràmic que va fer per a l'antiga seu de Sandoz. Aquest és un dels seus treballs més destacats en aquest camp. Ara el mural ha tornat a l'actualitat pel debat que ha generat que l'hagin fragmentat i traslladat durant la rehabilitació de l'edifici. I les cortines que hi han posat al davant grinyolen. Ni l'edifici, obra de Xavier Busquets, ni el mural estaven catalogats, així que els nous propietaris els haurien pogut destruir sense problemes administratius. El mural és un relleu continu que dibuixa les lletres de la paraula Sandoz amb un mosaic de peces de gres esmaltat de diferents tipus. Les més destacades són les plaques amb uns volums orgànics que recorden l'arquitectura de Gaudí, com algunes de les que es poden veure en l'exposició a Artur Ramon Art.

L'edifici ha passat a ser la seu d'una sola empresa en un edifici d'oficines de lloguer amb el nom de Monumento. El mural estava a la façana principal, però la nova propietat, FREO i BC Partners, volia obrir-la per donar llum a la cantina, la cafeteria i unes noves oficines on abans hi havia les de manteniment. L'arquitecte de la rehabilitació, Fermín Vázquez (estudi b720), els va convèncer perquè conservessin el mural, i la propietat va acceptar el cost de conservar-lo. Amb l'operació s'ha perdut menys d'un 10% de l'obra, però totes les plaques amb volum s'han recol·locat. Ara l'obra està en dues parts al fons de la sala i en un lateral. "L'edifici no estava catalogat, i hauria sigut desitjable que ho estigués. Un cas com aquest és complicat perquè encara no ha passat prou temps perquè l’arquitectura i l’artesania d’aquella època estiguin socialment reconegudes, i encara moltes vegades són vistes com a antiquades, i no sempre es té la sensibilitat per mantenir-les", afirma l'arquitecte de b720 Pablo Garrido. En aquest cas, el principal desafiament va ser "l'econòmic", diu Garrido, perquè va ser una operació costosa. "Tècnicament, el que es va fer va ser tallar el mural en diferents parts, reforçar-les amb una estructura i traslladar-les. El tractament de les juntes fa que el tall gairebé no es vegi", explica.