Una diada gratuïta i quatre ‘hits’ més dels 50 anys de la Fundació Miró
Una gran exposició sobre Miró i els Estats Units portarà obres de Louise Bourgeois, Jackson Pollock i Mark Rothko
BarcelonaFa 50 anys, quan havia d'obrir les portes la flamant Fundació Joan Miró a la muntanya de Montjuïc, l’artista va decidir que no volia fer una inauguració oficial. Per estalviar-se la presència de les autoritats franquistes, va convocar una jornada oberta a la ciutadania i amb elements de la cultura popular i festiva. Aquest esperit alegre i obert a tots els públics és el que es vol recuperar el diumenge 15 de juny, una diada que serà l’inici de l’any del cinquantenari de la fundació. S’ha batejat amb el lema Per a la gent de demà perquè parafraseja un desig de Joan Miró que, des del 1968, tenia clar com volia que fos la seva fundació: "És molt important fer-ho un lloc vivent, pensar en la persona del demà".
"Hem passat de ser el somni d’un artista a ser una institució cultural de referència a Barcelona i al món —celebrava aquest dijous Marko Daniel, director de la Fundació des del 2018—. Som una plataforma per a la creació, la recerca, el pensament crític i el diàleg contemporani". Miró no va inscriure el seu nom a la porta d'entrada, sinó les sigles CEAC: Centre d’Estudis d’Art Contemporani. "Miró ens deixa no només un edifici, no només una institució, una col·lecció magnifica, sinó també una manera de mirar el món", assegura Daniel.
El dia 15 de juny, des de les 6 del matí es podrà entrar a l’edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert per visitar-lo sense gaire gent (cal reserva prèvia) durant quatre hores. El Solstici Sert és el moment en què el primer sol del dia permet aixecar les persianes de l’edifici que la conservació preventiva obliga a tenir tancades la resta del dia. L’últim sol del dia se l’endurà el concert del guitarrista flamenc Yerai Cortés, en un concert en aliança amb el Sónar. En un moment de màxima polèmica i cancel·lacions per la vinculació del festival amb fons proisraelians, Marko Daniel ha defensat que aquesta col·laboració artística "no té res a veure" amb les "connexions qüestionables" del Sónar i ha defensat "l'equip del festival, la seva visió i una programació artística contundent, d'avantguarda i innovadora". Al llarg del diumenge, els visitants podran viure gratuïtament la fundació Miró i participar en totes les activitats: contacontes, tallers amb artistes com Pilarín Bayés i Marta Altés, projeccions, una performance de Jaume Clotet que inicia el cicle Reencarnacions i fins i tot una actuació castellera.
També serà l’oportunitat per visitar la nova exposició retrospectiva sobre la història de la fundació titulada La poesia tot just ha començat. 50 anys de la Miró, que s'inaugurarà el dimecres 11. La mostra no està feta amb pintures de Miró sinó amb reproduccions de materials d’arxiu, sobretot fotografies, documents i cartells. Situada al primer pis, reconstrueix el periple des del primer embrió de la fundació —que els comissaris situen als anys 20 amb l'amistat de Joan Prats i Joan Miró, el grup ADLAN i la participació en el Pavelló Espanyol de la República el 1937—, passa per la reconciliació de Miró amb Barcelona a partir del 1968, mostra els primers anys de funcionament del centre amb un Miró viu i altament polititzat, i arriba fins a les col·laboracions artístiques dels darrers anys. De fet, artistes com Lúa Coderch, Anna Moreno, Àngels Ribé o Antonio Ortega han participat en la conceptualització de cada sala. El resultat és un trencaclosques que vol entroncar amb l'esperit experimental del centre.
La gran mostra de l'any, com es va anunciar a finals del 2024, serà a l'octubre i tindrà convidats de renom mundial. Miró i els Estats Units oferirà un viatge que mostrarà la relació entre Miró i una quarantena d'artistes de l'avantguarda nord-americana de postguerra —la meitat, dones—, i l'impacte que van tenir els seus set viatges al país, del 1947 al 1968, tant en la seva obra com en la seva projecció i en l'art del segle XX. Es podran veure 160 obres d'artistes com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Jackson Pollock i Mark Rothko. L'exposició, coorganitzada amb The Phillips Collection, viatjarà a Washington el 2026.
La Fundació Miró reformularà la seva exposició permanent el març del 2026. El nou recorregut posarà en relleu els processos creatius de l'artista. "Donarem importància a l'obra acabada però també al procés; intentarem posar el visitant en el moment que Miró pintava les obres", explica Ana Ara, directora de l’Àrea Artística, que assenyala que l'artista treballava "amb l'oli i amb l'espai, pensant en l'arquitectura" de la fundació. A més, aquesta reforma inclourà un nou espai al recorregut, el Jardí dels Xiprers, fins ara inaccessible als visitants, que reobrirà el 2026 com un espai per a exposicions i activitats, tal com havien planificat Sert i Miró.
L'any del cinquantenari tancarà amb l'exposició d'un nom cada vegada més reconegut en el món de l'art contemporani, Kapwani Kiwang, que va guanyar el novè premi Joan Miró i tindrà a la Fundació la seva primera exposició individual a l'Estat a l'abril de l'any vinent. L'artista se centra en la memòria, la història i les estructures de poder, i utilitza la recerca en arxius per desactivar i repensar relats hegemònics que han definit la realitat des de la colonització.
La Fundació Miró desplegarà un ampli programa públic al llarg de l'any del cinquantenari que comprendrà totes les arts, seguint també els preceptes mironians: música, performance, cinema jove, art. Comptarà amb col·laboracions recíproques amb entitats culturals com el Liceu, el Palau de la Música, el MNAC, el Macba, el Reina Sofía, la Fundació Brossa, l'Escocesa, el Festival Grec, Sónar, Sâlmon i Peralada. "La Fundació neix d'un acte de generositat de Miró i només té sentit en relació amb el públic. El cinquantenari és una invitació a venir, participar, tornar, preguntar, descobrir, cercar amb nosaltres", afirma Marko Daniel.