Homenatge al "gran marxant" Joan Gaspar

BarcelonaEl galerista Joan Gaspar (Barcelona, 1941-2020) va morir en plena pandèmia del covid i les restriccions que hi havia aleshores van impedir que la família li fes un homenatge com li hauria agradat. Ara que sí que és possible, la seva viuda i col·laboradora, Núria Ridameya, ha organitzat a la galeria Joan Gaspar (Consell de Cent, 284) una mostra que reflecteix tots els vessants de Gaspar com a galerista, col·leccionista i gurmet, i que al mateix temps és plena de sorpreses. "Crec que és l'homenatge que li hauria agradat", afirmava dissabte Ridameya entre un formigueig constant d'amics que volien retre homenatge a Gaspar.

Obre el recorregut una selecció de la col·lecció personal de Gaspar. Es poden veure obres com un retrat femení magnífic de Josep de Togores i una gitana d'Isidre Nonell. També hi ha un quadre amb aires dalinians d'Àngels Planells i una pintura de Joan Sandalinas que té un origen curiós: "El va veure a la galeria del Sebastià Jané mentre esperava que un semàfor es posés verd. Hi va entrar i va dir que el volia: va intercanviar el quadre per uns dibuixos de Sandalinas que ell tenia i va pagar la diferència". També n'hi ha entre els barrets de tota mena que hi ha penjats a continuació, un dels objectes que més li agradava de col·leccionar a Gaspar. Entre aquests hi ha una peça excepcional, un Saturn papal: aquest barret en principi només el pot portar el Papa, però Gaspar en va aconseguir un gràcies a uns contactes d'alt nivell.

La tercera part de la mostra, que estarà oberta fins al 5 de novembre, està composta per desenes de dibuixos, gravats i cartells de les seves exposicions, dedicats per artistes com Pablo Picasso, Joan Miró, Antoni Clavé, Eduardo Chillida i Igor Mitoraj. Una altra de les peces té encara més valor sentimental: Eduard Arranz-Bravo va retratar Joan Gaspar i Núria Ridameya en una participació del seu casament. Més endavant es poden veure alguns dels menús que també li agradava de col·leccionar, entre els quals crida l'atenció el d'un sopar d'una delegació espanyola i una altra de nazi, i en una vitrina de llibres dedicats que hi ha a la vora en crida l'atenció un de Fabià Estapé, que recorda la formació de Joan Gaspar com a economista.

El públic quedava embadalit davant una projecció amb fotografies i vídeos casolans de Joan Gaspar, molts dels quals de celebracions familiars, i uns altres dels seus nombrosos viatges per tot el món. No va faltar a la primera jornada de l'homenatge el renebot de Pablo Picasso i també artista Xavier Vilató, que recorda Gaspar com un dels "últims grans marxants", que li va fer dues exposicions a Barcelona. "Les famílies Gaspar, Vilató i Picasso van estar molt unides. Els Gaspar van ser la punta de llança de la reconquesta picassiana d'Espanya. Tinc la sensació d'haver conegut sempre la família Gaspar i en Joan en particular –explica Vilató–. Vam tenir un gran territori en comú i a poc a poc vam acabar sent gairebé els únics que sabíem de què es parlava, era com una mena de país on només hi érem ell i jo. Ell era el més jove, com jo, soc una mica més jove que ell".

Vilató també recorda que a Gaspar li costava desfer-se de les obres d'art que tenia en reserva dels seus artistes: "Abans que tot com un col·leccionista. Quan venia de París a emportar-me obres meves, perquè les anàvem intercanviant, les anava traient del magatzem, però deia que les volia continuar guardant per una raó o per una altra, i al final marxava d'allà només amb nua obra. El comprenc perfectament, perquè jo sempre he viscut envoltat dels meus treballs i per al Joan les obres eren el seu món".

El testimoni de molts altres dels amics es pot llegir en una llarga llista que els visitants es poden emportar a casa com si fos un recordatori. Entre ells, el periodista Joan Tapia destaca la "disposició a compartir de Gaspar": "Una conversa, un restaurant, notícies polítiques, exposicions. Sempre compartir amb entusiasme". "En guardo un molt bon record com a company. Era irònic, divertit, molt bona persona. Un home emblemàtic". I l'exdirectora de la Fundació Joan Miró, Rosa Maria Malet, el defineix com "cordial, intel·ligent, responsable, sociable i bon vivant".