"A Israel, abans que vinguin a buscar els artistes, tancaran els diaris i la televisió pública"

Weimar (Alemanya)La mare de l'artista israeliana Sigalit Landau (Jerusalem, 1969) va néixer a Londres, després que la seva família fugís de Viena. El pare va néixer a Romania, va sobreviure a l’Holocaust i va emigrar a Israel quan tenia 10 anys. Landau és coneguda a Catalunya per l'exposició que li va dedicar el Macba el 2014, una mostra que considera important en la seva trajectòria perquè es va sentir escoltada i aleshores es va adonar que el seu camí era "molt clar".

Al Macba, aleshores dirigit per Bartomeu Marí, Landau va desplegar un conjunt d'obres dins la Capella dels Àngels, i ara participa per segona vegada en el Kunstfest de Weimar amb un treball, titulat Torre del turment, en què el lloc torna a tenir un paper imprescindible. Es tracta d'un vídeo fet a la torre de l'antic Gauforum, el complex nazi de treball forçat de Weimar actualment convertit en museu. En aquest vídeo, que es pot veure a la mateixa torre, una noia s'aboca per una de les finestres i comença a pintar la façana de color blanc amb un rodet, seguint un patró radial. Però, quan ha acabat, es troba a les escales un home que es dirigeix al mateix lloc i comença a tapar amb pintura negra el seu cercle de color blanc. Així, com diu Landau, la finestra es converteix en un senyal d'alerta, "un forat, una ferida i un buit". L'enregistrament va ser accidentat, perquè no va poder viatjar a Weimar arran de la Guerra dels Dotze Dies entre Israel i l'Iran; aquests fets la van esperonar, i va introduir el vermell en el vídeo, com un raig de sang que vessa per la finestra de la torre, una taca que fa l'obra encara més actual. "He d'agafar els elements i treballar-los perquè, tot i que estic de dol, encara continuo creant", diu Landau. "Vaig fer una obra més inquietant del que estava previst, perquè la gravetat fa baixar la pintura per l’edifici", subratlla.

De Landau s'ha dit que és una artista que treballa el tema de la identitat des de l'intercanvi. Un altre dels seus treballs més coneguts és el projecte per construir un pont de pau i ecologista al sud del mar Mort per unir Israel i Jordània. El conflicte entre Israel i Palestina és un tema recurrent en la seva trajectòria, i ha viatjat a Weimar dies després de la vaga general amb què prop d'un milió de persones van demanar un acord per arribar a un alto el foc i en contra de la política d’ocupació total del territori palestí. "Tenim el contrari d'un pont, que és una illa. Estem devastats com una illa de leprosos –lamenta l'artista–. En l’última vaga no van arribar a ser un milió de persones, però potser hi arribarem. Dels nou milions de persones que viuen a Israel, un milió sortiran als carrers, i més de la meitat de la gent dirà prou. Aleshores tindrem una mica d’esperança".

"La nostra societat està completament partida en dues direccions. Els que estan en mode supervivència volen aquest líder fort, i en tenim exemples als Estats Units i a Rússia. L’altra direcció és que el país ha de ser per als ciutadans i per a la gent que realment viu a Israel", afegeix.

"Un pla molt desastrós"

La inauguració de Torre del turment es va produir alhora que el govern israelià anunciava l'inici de l'operació per ocupar Ciutat de Gaza. "Si conquereixes Gaza, acabaràs tenint més ciutadans que no tindran cap dret. És un pla molt desastrós, i el fet que un deliri així esdevingui un pla real i concret et fa venir ganes de tallar-te les venes, et deprimeix profundament", assegura Landau.

I els artistes hi poden fer alguna cosa, en tot plegat? "A Israel els artistes estem malament. Formem part d’aquesta suposada elit d’esquerres inventada, una cosa que el nostre govern detesta, i abans que ens vinguin a buscar i aturin la nostra feina, crec que tancaran els diaris i la televisió pública. No vull exagerar: encara som una democràcia, però sentim que l’estem perdent molt de pressa. Pot passar. Estem rodant a Weimar, i Buchenwald és a tocar de la carretera, i la torre del Gauforum és l'exemple del pitjor que pot arribar en la història –recorda Landau–. Cada artista del món, i cada persona que pensa, està replantejant-se les coses. L’art, durant molt de temps, es va ocupar massa de si mateix, en un discurs intern, i va voler ser tan políticament correcte que potser vam equivocar-nos en alguna cosa".

Faust convertit en Elon Musk

La guerra al Pròxim Orient és molt present en un altre dels plats forts de la jornada inaugural del Kunstfest: l'estrena mundial de la versió, condensada, que el dramaturg i director sud-africà Brett Bailey ha fet de la segona part de Faust. Un dels trets més singulars de l'espectacle, titulat Faust X, és la manera com Bailey fa servir la IA i com ha portat el clàssic als nostres dies, posant Elon Musk en el lloc de Faust. "Treballo molt amb la IA, faig moltes preguntes al ChatGPT per donar curs a la imaginació, per trobar solucions, músiques", afirma Bailey. Així, per exemple, ha substituït Helena de Troia de l'original per Nefertiti i ha dissenyat les màscares que porten els personatges i alguns dels decorats amb un programa de generació d'imatges. Entre tots els canvis, el moment més salvatge de l'espectacle és el deliri de Faust-Musk per executar el pla de la ultradreta israeliana de la Riviera de Gaza, armat amb una motoserra, com la famosa imatge de Trump i Milei. Faust X és un encàrrec del festival amb motiu del 250è aniversari de l'arribada de Goethe a la ciutat.

Com a contrapunt d'aquests dos treballs, el festival va arrencar a la plaça del Teatre amb Dance people, un espectacle de dansa interactiu de la companyia libanesa-francesa Maqamat, dirigida per Omar Rajeh i Mia Habis, en el qual els ballarins van treure el públic a ballar amb ells, i també a col·laborar en el disseny de l'escenografia i en els textos de l'espectacle. Tot plegat per fer d'aquest espectacle un lloc de trobada i d'acció col·lectiva.