L’era atòmica i el culte a la bellesa: els grans eixos del CCCB el 2026
Maria Stepànova, Mariam Barghouti, Amitav Gosh, Jeanette Winterson i Richard Ford, entre els convidats internacionals
BarcelonaUna setmana després d’inaugurar la que serà una de les exposicions de l’any, Rodoreda, un bosc, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat les línies mestres de cara al 2026. I igual com la mostra sobre l’escriptora està plena de contrastos i de pols oposats que hi conviuen, també serà així la programació que ve, marcada per dues grans exposicions: L’era atòmica i El culte a la bellesa. "Les llums i les ombres del nostre present, aquesta és la dialèctica que marcarà el programa del 2026", explica la directora del CCCB, Judit Carrera. El centre comptarà amb 16,8 milions d’euros de pressupost. El 2025 ha rebut 470.000 visitants, una xifra propera a la del 2024.
L’any que ve hi haurà tres residents vinculats a la guerra, el desarrelament i la memòria: l’escriptora russa exiliada a Berlín Maria Stepànova, la periodista palestina Mariam Barghouti i el revolucionari antropòleg brasiler Eduardo Viveiros de Castro. Del món de la literatura, passaran pel CCCB autors com Michele Nieva, Amitav Gosh, Sara Torres, Jeanette Winterson i Richard Ford.
La bellesa i les armes
L’exploració d’El culte a la bellesa, una mostra coproduïda amb la Wellcome Collection de Londres que ocuparà el CCCB de maig a novembre, arriba en un moment en què "paraules com Ozempic, cosmeticorèxia i fins i tot intel·ligència artificial estan influint el cànon", explica Jordi Costa, cap d’exposicions del CCCB. La mostra s’endinsa en el concepte d’ideal, i totes les seves implicacions filosòfiques, culturals, artístiques i científiques.
La segona gran exposició arribarà a finals d’any. L’era atòmica, una coproducció amb el Museu d’Art Modern de París, explorarà què ha passat des de la caiguda de les bombes a Hiroshima i Nagasaki fa 80 anys, passant pels desastres nuclears de Txernòbil i Fukushima, i fins a l’actualitat, en què continua oberta la cursa nuclear i torna la retòrica proarmamentista. "Un dels grans triomfs de la ciència i la intel·ligència humana sembla que estigui disposant els mitjans per a la nostra autodestrucció com a espècie", apunta Costa. La mostra recull obres de Kandinski, Duchamp, Dalí i Yoko Ono, però també hi haurà discurs científic, memòria històrica i resistència social i ecològica.
Quant al programa de debats, el CCCB ha anunciat tres eixos. D’una banda, es debatrà sobre ciutat i arquitectura, aprofitant que Barcelona és Capital Mundial de l’Arquitectura, i en concret sobre les ciutats del Sud Global, on viu el 70% de la humanitat i que són laboratori del que passa a les grans ciutats. Hi han convidat especialistes com Gautam Bahn, Teresa Caldeira, Emanuele Coccia i Kiran Desai. També es debatrà sobre diversitat i afrodescendència a Black Urbanities, i hi haurà un focus al Marroc d'avui. I es farà un homenatge a l’arquitecte català més influent després de Gaudí, Josep Lluís Sert, juntament amb la Universitat Harvard, d’on va ser degà després d’exiliar-se durant la Guerra Civil. El segon eix de debat posarà el focus sobre el turisme, que representa el 14% del PIB a Barcelona però que alhora té un impacte negatiu evident. I en tercer lloc, es parlarà de la dificultat d’accés a la ciutadania i l’impacte que això té en la vida democràtica, especialment a través de la filòsofa Lea Ypi i altres experts locals.
El CCCB busca multiplicar les maneres en què es pot assistir a la programació, més enllà de visitar exposicions i escoltar grans pensadors. Sobretot hi haurà una intensificació del programa de pensament crític per a adolescents. Hi convidaran quinze especialistes per dialogar amb els joves; a més, repetiran el projecte Bivac, on deu joves produeixen un festival de pensament, i hi sumaran una exposició internacional que retrata els joves sota el títol Tenim 17 anys. El CCCB és la seu de nou festivals, amb els quals ha consolidat la connexió els darrers anys i que estan centrats sobretot en el cinema, com ara el D’A i l’Alternativa, el Docs i el Brain Film Festival. De moment, mantenen les aliances i les col·laboracions amb altres projectes dependran dels temes que abordi la programació.
Balanç del 2025
"Ha estat un molt bon any", ha assegurat Judit Carrera, directora del CCCB, parlant de les exposicions sobre les Amazònies (91.000 visitants), la mostra sobre pensament de Georges Didi-Hubermann (50.000) i sobre Chris Ware (77.200 visitants) a més del Kosmopolis, que va créixer en un 30% de públic i va acollir tretze llengües. Cada any, pel centre hi passen 350 figures del pensament, amb noms internacionals com Art Spiegelman, Teju Cole, Anne Carson, Didier Queloz o J.M. Koetzee i un 70% de convidats locals. A més dels 470.000 visitants, calculen que tenen 763.000 persones de públic digital. El 79% és públic de Barcelona i l’àrea metropolitana, el 54% són dones i la mitjana d’edat és de 40 anys, una xifra que es rebaixa per l’increment de públic jove i adolescent. La meitat de públic és nou i l’altra meitat, repetidors. Judit Carrera ha assenyalat les quatre idees fonamentals que regeixen el centre: mirada oberta amb una polifonia de veus, suport a la creació, reforç de les aliances internacionals i vocació pública.