Una monja i una marquesa a la Meca del mercat de l'art

Maastricht (Països Baixos)La fira Tefaf de Maastricht es converteix cada any durant una setmana en un oasi de l'art i el luxe. Enguany reben els visitants una gegantina cúpula floral i les habituals parades de peix, ostres i llagosta per menjar alguna cosa mentre s'entra i surt de les galeries, si és que encara hi ha gana després de picar els canapès que un reguitzell de cambrers va distribuint pels passadissos de la fira. Passi el que passi a fora, a Tefaf, que obre les portes aquest dijous per a periodistes i convidats, i el dia 15 i fins al 20 per al públic, el brogit de l'actualitat arriba esmorteït, al marge que el mercat de l'art no viu el seu millor moment i que les grans cases de subhastes hagin experimentat pèrdues del 30% respecte al 2023. "A Tefaf hi he viscut de tot", afirma el galerista Artur Ramon: el tancament de l'espai aeri europeu per l'erupció d'un volcà a Islàndia, un atracament dins la fira i la pandèmia de la covid.

¿Podran la guerra d'Ucraïna i les batzegades polítiques i econòmiques de Trump arruïnar la festa? ¿I els activistes que aquest dijous al matí s'han manifestat davant el recinte on se celebra la fira per protestar per l'impacte ambiental dels avions privats dels col·leccionistes? "Tefaf és una bombolla", insisteix Artur Ramon. En el seu estand brillen un Sant Pere en llàgrimes, de Josep de Ribera (entre 1 i 1,5 milions d'euros), un dels noms recurrents de la fira, i tot d'artistes catalans entre els quals hi ha Joan Miró, representat per una pintura diminuta del 1931 que va estar exposada a la Fundació Joan Miró (al voltant d'1 milió d'euros), Eusebi Arnau, Santiago Rusiñol, Miquel Barceló, Antoni Clavé, Josep Clarà, Ramon Pichot (de qui un museu de San Francisco demana dues pintures per a una exposició de Matisse), Josep Maria Subirachs i els germans Santilari. "M'agrada dir que a Tefaf exposo l'art català de manera desacomplexada, és a dir, des de la perspectiva que està al mateix nivell que l'art francès, l'italià i l'alemany —explica Ramon, que afegeix:—. És molt important que l'art català i l'espanyol es puguin veure fora d'Espanya, és fonamental perquè arribin a col·leccions privades i museus. En això, crec que fem una feina important perquè sigui així". Pel que fa a l'altra gran galeria catalana que participa a Tefaf, Mayoral, hi destaca una pintura de Sean Scully d'1,5 milions d'euros.

Tefaf, que enguany acull 273 galeries de 21 països, té tanta força que fins i tot apaivaga la polèmica artística d'aquestes setmanes, la que mantenen el ministeri de Cultura espanyol i el galerista britànic Stuart Lochhead per si el quadre de Velázquez La venerable mare Jerónima de la Fuente està a la venda, o no. A diferència de Ribera, que té un catàleg més ampli, cosa que el fa més exportable, un Velázquez en mans privades és automàticament un tresor nacional. Des del ministeri diuen que la galeria només va demanar un permís d'exportació temporal per exposar La venerable mare Jerónima de la Fuente, i Lochhead remet a la seva agència de premsa, que diu que sí. Sigui com sigui, a la fira la podran veure representants de museus i col·leccionistes de primer nivell del món, que podrien fer ofertes de compra. I les gestions per vendre-la, complint els requisits de l'Estat, es poden portar a terme quan la pintura torni a Madrid. I si l'Estat no en permetés la venda internacional, cosa que en faria baixar el valor, ¿algú la compraria? Si hi ha un comprador, ¿el ministeri exercirà el dret de tanteig i retracte i se la quedarà? Arran de l'aparició del quadre, que és de l'època sevillana de Velázquez, ha sorgit una associació, Velázquez per a Sevilla, que reclama que l'Estat la compri per al Museu de Belles Arts de Sevilla. La història continuarà...

En canvi, sembla més clar el camí de la venda del retrat de Francisco de Goya de la marquesa de Caballero que exposa la galeria Robilant+Voena (5,5 milions d'euros). Tot apunta que va sortir d'Espanya amb un permís d'exportació temporal amb opció de venda de dos anys, i abans de Tefaf es va poder veure Londres i Nova York. Arran de l'aparició d'aquest quadre, s'ha pogut comprovar que és la primera de les dues versions que hi ha (l'altra és a la Neue Pinakothek de Múnic). El retrat del marquès de Caballero el va comprar el museu Huntington de Pasadena en una subhasta a Nova York la tardor passada, i qui sap si es voldrien quedar la parella... si l'Estat ho permet.

El Picasso que Kahnweiler tenia al seu despatx

En el terreny de l'art modern i contemporani, una de les grans obres presents a la fira no està a la venda, almenys d'entrada. Es tracta d'Els dorments (1961), el retrat d'una parella de Pablo Picasso que el galerista Daniel-Henry Kahnweiler tenia al seu despatx. "Sens dubte, el valor és de més de 50 milions d'euros, però no està a la venda perquè és el cor de la col·lecció familiar", afirmen fonts de la galeria canadenca Landau.

D'altra banda, la recuperació de dones artistes de totes les èpoques és una altra de les línies de la fira. Entre les galeries que s'hi han endinsat enguany hi ha Colnaghi, que exposa obres de La Roldana (1652-1706), Emma Soyers (1813-1842) i Giovanna Garzoni (1600-1670). D'aquesta última es poden veure tres dibuixos de carabasses i figues amb un preu de 500.000 euros cadascun. "Els museus ens demanen obres de dones artistes", diu el conseller delegat de Colnaghi, Jorge Coll.