Mor el fotògraf Elliott Erwitt, llegenda de l'Agència Magnum

BarcelonaEl fotògraf nord-americà Elliott Erwitt (1928-2023), una de les últimes llegendes de l’Agència Magnum, ha mort als 95 anys. Erwitt serà recordat per l'humor i la tendresa de les seves fotografies, a les quals traslladava el seu esperit juganer: la seva mirada irònica convertia escenes quotidianes en moments absurds, simpàtics, impensats, sovint amb gossos i nens com a protagonistes. Les seves imatges es consideren icones del segle XX. Passarà a la història com un dels grans d'una generació plena de noms mítics (Helmut Newton, Richard Avedon...).

Fill d'emigrants d'origen rus, nascut a París i criat a Milà, va emigrar als Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial. Va començar a guanyar-se la vida fent retrats als 16 anys i més endavant va estudiar fotografia a Nova York, on va conèixer Robert Capa, Roy Stryker i Edward Steichen, i va acabar integrant-se a l'Agència Magnum el 1953. Se'l considera un deixeble de l'instant precís de Cartier-Bresson, amb qui també va coincidir a Magnum. Als anys 50 va començar la seva obra personal, que mai abandonaria, i al mateix temps va començar a fer de cronista, a viatjar pel món cobrint reportatges que documentarien el seu temps: la Guerra Freda, el Somni Americà... D'aquesta època destaca el viatge que va fer amb Nixon a Moscou el 1959, en què va retratar el president nord-americà apuntant amb l'índex Nikita Khrusxov, en el que es va conèixer com el debat de la cuina.

Al llarg dels 60 i 70, Erwitt va fotografiar l’elit del seu país amb una mirada allunyada del tòpic, desmitificadora, humana: Marilyn Monroe, Marlene Dietrich, Muhammad Ali, Al Capone, Frank Sinatra, J.F. Kennedy... Va treballar per a les grans revistes de l'època, com Newsweek, que el 1964 el va enviar a Cuba, on va retratar Fidel Castro i el Che Guevara. Seves són les imatges icòniques del Che rient i fumant, i també els va retratar com a ídols de masses. El fotògraf hi va tornar el 2015, amb 87 anys, i en va fer una mostra conjunta amb mig segle de distància a PhotoEspaña el 2017.

Un dels seus filons van ser els llibres de gossos, plens d'humor. De fet, el seu esperit irreverent s'expandia més quan s'escapava dels encàrrecs. Fins i tot va tenir un alter ego, Andre S. Solidor, ASS, un suposat artista del Carib amb el qual va intentar riure's del món de l'art contemporani. Amb aquest nom va publicar llibres allunyats del to documental que estava en voga. Va fer d'operador de càmera al cinema i també de fotògraf comercial, però amb la seva Rolleiflex o la seva Leica sempre trobava una imatge imprevista que acabaria enduent-se al seu arxiu. Es va mantenir actiu fins al final de la seva vida.