Miquel Barceló imagina "el paradís de la Glòria" a la Sagrada Família

AlmeriaMiquel Barceló no fa gaires jerarquies entres disciplines artístiques ni períodes històrics. Considera que la ceràmica és "la mare de la pintura", i a partir d'aquest dimarts 58 de les seves ceràmiques dialoguen amb 36 de Picasso i 33 peces arqueològiques del Museu d'Almeria a l'exposició Reflexos. Picasso x Barceló. El punt culminant del recorregut de la mostra a Almeria és un enginyós "pessebre-teatre", tal com diu el mateix Barceló, que escenifica una Nativitat. Ell mateix el va muntar dilluns al matí, "desconstruint" la feina que havia fet l'equip del museu, com diu sorneguera la seva directora, Tania Fábrega. De fet, des de fa 30 anys Barceló fa cada any un pessebre amb els fills amb figuretes fetes per ell mateix. "Vaig portar peces del meu taller que eren fragments, coses inacabades i figuretes, i les hem combinat amb les altres sense identificar de qui són. És molt bonic, perquè sovint hi ha un toro de Picasso, un petit toro meu i un altre de fenici, i estan fets amb els mateixos gestos o amb uns de molt semblants, amb una argila molt semblant i cuits d'una manera semblant. És com si et mengessis una pizza feta a Pompeia fa dos mil anys, una feta a Palma i una que t’ha fet la teva mare", diu l'artista.

I entre les peces del pessebre-teatre hi ha una petita primícia: un fragment descartat de la maqueta del relleu per a l'atri de la façana de la Glòria de la Sagrada Família que va lliurar fa pocs dies. Es tracta d'una superfície ondulada en la qual hi ha tres figures femenines nues, damunt la qual ara hi ha una petita estatueta d'Afrodita. "El projecte per a la Sagrada Família té un comitè teològic i el tema és molt precís, el paradís, el paradís de la Glòria —diu l'artista—. És un concurs, o sigui que, de moment, estic lluny de poder dir que ho faré, però seria divertit". Està previst que la tria del guanyador del concurs, en el qual també participen Cristina Iglesias i Javier Marín, es faci durant els primers mesos del 2026. Barceló es defineix com a "agnòstic", i és conegut per haver il·lustrat l'Infern, el Purgatori i el Paradís de la Divina Comèdia; i té en curs un altre gran encàrrec religiós, dos tapissos per a la catedral de Notre-Dame de París. "L'arquebisbe de París em va dir que algú guia la meva mà, i vaig pensar que m'encantaria que fos cert; m'agradaria ser creient perquè la sensació que tinc és de caos absolut", rebla Barceló.

Si Barceló guanya el concurs de la Sagrada Família, serà la segona vegada que treballa en un espai gaudinià. Va fer-ho per primera vegada amb la capella de Sant Pere de la seu de Palma, on va fer un gran mural ceràmic de la multiplicació dels pans i els peixos amb la confiança del bisbe Teodor Úbeda, tot i que no va estar exempt de polèmica per com Barceló tenia previst representar Jesucrist amb uns trets més aviat simiescos. "Quan li vaig presentar la maqueta em va dir que el que fes estaria bé. Era tan bona persona, que mai a la vida l'hauria traït. Però és clar, el tema era la multiplicació dels pans i els peixos, així que podia fer el que volgués".

El mural de la seu de Palma, Barceló el va fer a Itàlia perquè no va trobar ningú amb qui fer uns murals de 300 metres quadrats. "A Itàlia va estar un any de pràctiques i un any i mig de proves fins que vam aconseguir fer la bastida per fer la capella. Va ser divertit perquè va ser un repte tècnic absolut", recorda Barceló.

Gerres esbutzades i un tricorni

Una part de les obres de Reflexos. Picasso x Barceló es troben barrejades damunt una gran taula que està plantejada com una "arqueologia de futur", diu Miguel López-Remiro, director artístic del Museu Picasso de Màlaga i comissari de la mostra d'Almeria juntament amb Tania Fábrega i Laura Esparragosa, les directores, respectivament, del Museu d'Almeria i el Museu de Cadis, que acollirà el projecte a partir del 25 de març vinent. Entre elles, hi ha la ceràmica més antiga de l'exposició, de 7.600 anys d'antiguitat, peixos i gerres esbutzades de Barceló, i un capgròs amb un tricorni i gerres gravades de Picasso. Les altres, abans d'arribar al pessebre-teatre, estan distribuïdes en quatre petits àmbits temàtics dedicats, respectivament, a la figura femenina, l'arcaic, els animals, la tauromàquia i els toros com animals mitològics.

“Per a Picasso, la ceràmica constitueix no només una forma de multiplicar el seu missatge, sinó també una via privilegiada d’articular tradició i innovació, memòria i modernitat, i per a Barceló la ceràmica representa un territori d’exploració on conflueixen l’ancestral, el corporal i l’experimental”, diu López-Remiro.

Reflexos. Picasso x Barceló és un projecte concebut i realitzat en col·laboració amb Miquel Barceló, el Museu Picasso de Màlaga i la Fundació Almine i Bernard Ruiz-Picasso, amb el patrocini de la Fundació Unicaja i la col·laboració de la conselleria de Cultura i Esport de la Junta d'Andalusia. L'origen de la mostra es remunta a les converses diàries que Miquel Barceló tenia amb Bernard Picasso. "Ens hem sorprès de veure fins a quin punt aquestes peces parlen entre elles, com una petita figureta que deu tenir 3.000 o 4.000 anys al costat d'una dona asseguda de Picasso. Sembla que les han fet les mateixes mans, com si Picasso hagués fet les dues, o que un artista del neolític hagués fet la de Picasso. Si ara hi hagués una erupció com la del Vesuvi, i tot quedés com Pompeia, d'aquí a cinc mil anys els arqueòlegs pensarien que tota l'exposició és obra d'un sol artista. Estan fetes per les mateixes raons, els mateixos dits i el mateix impuls, i continuarà sent així, perquè l'art és una necessitat humana, com anar de ventre i estimar", subratlla Barceló.

A Barceló sempre li ha agradat Picasso, tot i que si hagués de triar es quedaria amb les ceràmiques de Joan Miró. "Picasso m'interessa molt com artista -diu Barceló-, des que tinc 13 anys, l'he llegit i l'he estudiat, i mai l'he deixat. Així com hi ha artistes que m'agradaven quan era adolescent i després em van deixar d'agradar, sempre he trobat la forma de tornar a Picasso. Fins i tot com actitud humana, pe seu caràcter antifeixista i progressista".

De Mali als estralls del turisme a Mallorca

Barceló va començar a fer ceràmica a Mali amb unes tècniques "pròpies del neolític". "Vaig tenir la sort de començar a fer ceràmica més aviat; altres artistes com Picasso, Miró i Fontana van començar quan tenien uns seixanta anys", diu Barceló. Tot va començar quan estava fent una estada a Mali i una ventada no li permetia pintar. "Soc un ceramista accidental", adverteix. A Mallorca, el lloc on Barceló fa les seves ceràmiques és una antiga teuleria a Vilafranca de Bonany. Entre altres, hi ha unes grans construccions amb maons evocadores dels talaiots. "M’agraden les parets de pedra seca, com si cada pedra fos el cap d’un dels habitants de l’illa, així que és com si cada cap d’un insular fos un maó. M'agrada pensar que la fàbrica de maons es transforma en una altra cosa, i cada maó adquireix una altra identitat", diu l'artista.

Sovint, Barceló manipula els maons a cops de punys. D'una altra banda, veu aquests maons com un símbol dels estralls urbanístics que ha provocat el turisme des de la segona meitat del segle XX. "La indústria turística i l'especulació urbanística van fer que les terrisseries que fabricaven teules i testos es transformessin en fàbriques de maons. Cada dia feien molts metres cúbics d’horror, de parets, d’apartaments, de coses, per pura especulació —explica Barceló—. Tinc fotos aèries de les meves terrisseries i és molt bonic veure com als anys 70, encara tot era ple d’albercoquers, de vinya, de tomàquets, de camps d’hivern, d’horta. No hi havia ni un metre quadrat que no estigués cuidat i controlat. Després, amb l'entrada a la Unió Europea, als anys 80, es veu com es va abandonant, que els arbres s’han mort, perquè segurament l’albercoc va deixar de ser productiu. I després, als anys 2000, tot està arrasat: tot són magatzems de maons amuntegats, runes, deixalles...". Així, quan tot és brutícia i deixalles a vegades tòxiques, Barceló els intenta donar "un altre sentit". "La indústria turística s’assembla a la indústria de la droga, que ningú la controla, sempre és expansiva i acaba contaminant-ho tot", conclou l'artista.