A Assumpció Cantalozella li interessa la història però sobretot li interessen les passions i les motivacions dels personatges. Aquesta filòloga catalana va començar escrivint sobre el passat més recent, la República, a La pluja d'estels (2001). Amb El falcó del comte va fer un salt a les intrigues cortesanes de l'època d'Ermessenda. Després va venir Corpus de sang, premi Pere Calders el 2003. Fa quatre anys, el 2008, quan se celebrava el centenari del naixement de Jaume I, va quedar fascinada per dues novel·les que parlaven de les dones que van envoltar el rei català. Va decidir escriure L'amor secret del rei en Jaume I (Proa, 2010) i ara publica El confident dels reis, també amb l'editorial Proa.
El confident dels reis és la segona novel·la ambientada en el regnat de Jaume I. Per què et fascina tant aquest període històric?
El període m'atreu perquè és un període de crisi. La meva primera novel·la, El falcó del comte , estava ambientada al segle XI, quan s'inicia el procés de feudalització. Després vaig escriure Corpus de sang , que també està ambientada en un moment convuls. M'interessa per les reaccions humanes que provoquen les crisis.
El narrador és Guillem de Cervera, confident de Pere I i del seu fill Jaume el Conqueridor. Per què has decidit donar-li la veu a ell?
Jaume I no m'interessa tant. És una figura que he estudiat i que els romàntics van mitificar. Guillem de Cervera em permetia donar una mirada nova a aquest capítol de la història. És un testimoni real, present a les cròniques de Jaume I, molt vàlid, perquè no es mou del costat del monarca i no el traeix mai.
Hi ha un boom de la novel·la històrica?
A Catalunya en trenta anys hem recuperat els nostres personatges històrics. La gran diferència amb els romàntics, però, és que nosaltres no els posem dalt d'un pedestal. Jacint Verdaguer va convertir Jaume I en un gegant en el seu poema dedicat al monarca: "Per veure bé Catalunya /
Jaume primer d'Aragó / puja al cim de Sant Jeroni / a l'hora en què hi surt el sol: / quin pedestal per l'estàtua! / Pel gegant quin mirador!" Hem hagut de donar vida a aquests personatges, que eren com estàtues, i fer-los versemblants. Els novel·listes fem ficció però és una ficció arreladíssima a la realitat. Ens documentem molt i fem reviure els personatges, cosa que els historiadors no poden fer, perquè no poden dir si un personatge patia o si se sentia atret per una dona. Nosaltres els traiem dels pergamins i els donem vida.
¿I quin Jaume I ens descobreix Guillem de Cervera?
Quan vaig escriure L'amor secret del rei en Jaume I vaig seguir Aurembiaix amb una càmera. En aquest cas em poso dins el personatge de Guillem de Cervera. No sóc lliure de dir el que vull perquè estic a la seva pell. Guillem de Cervera va ser capaç de veure els clarobscurs de Pere I però no de Jaume I, perquè queda fascinat per ell. El veu néixer. Ell m'ha permès viure vicissituds de tota mena: la Batalla de Muret, la persecució dels càtars, les disputes amb el Vaticà...