Bartomeu Marí s’acomiada del Macba exposant el seu llegat

BarcelonaBartomeu Marí, el director del Macba, es va acomiadar ahir públicament del museu, després de la desfeta de La bèstia i el sobirà, presentant la nova exposició de la col·lecció permanent, una mostra que reflecteix el seu ideari artístic i les línies de treball que ha desenvolupat des que va accedir a la direcció del centre, el 2004: “Clouen un capítol en la vida del museu i són una síntesi dels moments significatius de la col·lecció, des dels anys 50 fins a l’actualitat”, va dir. De les 86 obres que formen la mostra titulada Desitjos i necessitats. Noves incorporacions a la Col·lecció Macba, 64 són compres recents, i més de la meitat no les havien exposat abans.

A l’exposició hi ha representats artistes amb els quals Bartomeu Marí ha tingut una relació significativa, com Antoni Muntadas, que va representar Espanya a la Biennal de Venècia l’any 2005 amb ell com a comissari, i la nord-americana Rita McBride, a qui Marí va dedicar una exposició temporal l’any 2012 després d’una altra mostra anterior. Així mateix, les obres de Younès Rahmoun, Walid Raad i Iman Issa, entre d’altres, representen l’atenció que el museu ha posat en l’art del nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient, un dels trets més significatius de l’etapa d’aquest director. Les de Mireia Sallarès, Francesc Ruiz i Patrícia Dauder i Daniela Ortiz mostren com la institució s’ha fixat en artistes que estan en la fase inicial de la seva trajectòria.

Desitjos i necessitats està dedicada a la memòria de Richard Hamilton, de qui ha ingressat al museu Growth and form, la reconstrucció d’una exposició que l’artista va fer el 1951. “Era amic de Catalunya i un gran amic del museu”, va subratllat Marí. A més d’aquesta, hi ha una altra obra gran, una de les primeres instal·lacions de John Baldessari, que ha representat un esforç econòmic per a la Fundació Macba.

L’art, font de memòria i rebel·lió

Les obres estan dividides en vuit àmbits que aborden, entre d’altres, el món del treball i la precarietat laboral, el pes de la literatura en l’art contemporani, els vessants polítics i espirituals de la cultura àrab i el potencial de l’art com una eina per conservar la memòria. La peça que obre el recorregut a l’atri del museu és impactant: per parlar del drama de la immigració i els refugiats, Carlos Aires ha convertit la fusta de diverses pasteres en un terra com el que es pot trobar en una casa acomodada.

De la seva etapa al capdavant del museu, Bartomeu Marí va destacar la rellevància que han pres els arxius d’artistes i el centre de documentació: “Hem enriquit l’element patrimonial del museu i som pioners en el tractament d’arxius artístics”. Així mateix, es va mostrar satisfet per la superació del topall cronològic entre el Macba i el MNAC i va dir, també, que espera tornar al museu a l’octubre, com a comissari de l’exposició de l’artista portuguès Carlos Bunga a La Capella.