Batman v Superman
Ja podeu llegir la crítica de la pel·lícula de Snyder que enfronta els dos superherois i que s'estrena aquest dimecres
En el fons, darrere de Batman v Superman no hi ha altra cosa que el desig de qualsevol nen d’agafar els seus ninos preferits i fer-los lluitar entre ells. Al seu voltant, però, hi trobem el descomunal circ d’interessos d’una indústria que ha fet dels superherois la carretera principal de Hollywood. Peces d’una franquícia en expansió, encotillades sense temps ni espai per paladejar el relat fantàstic. El segon acostament de Zack Snyder a la figura de l’Home d’Acer, ara compartint protagonisme amb el milionari justicier Bruce Wayne, té un inici estimulant, es fixa en un espai que el gènere sol deixar en un convenient fora de camp: el dels tràgics danys col·laterals que causen les escaramusses superheroiques. Però aquest plantejament es va diluint a mesura que el metratge comença a incorporar teasers de produccions futures, perdent qualsevol nord dramàtic (un fet personificat en el Lex Luthor de Jesse Eisenberg, que ja no és el geni criminal d’anteriors encarnacions, sinó un dement cru i pelat), encara que Hans Zimmer i Junkie XL vulguin dotar d’eixordadora solemnitat (musical) la proposta. Ben mirat, potser el principal problema de Batman v Superman és, precisament, que la seva falta de sentit no s’emmiralla en el vol lliure d’una criatura que juga a la seva habitació. Més aviat ens fa pensar en el posat seriós del nano que intenta, sense èxit, convèncer els seus pares de la transcendència d’allò que li agrada.
Direcció: Zack Snyder
Guió: David S. Goyer i Chris Terrio
151 minuts.
EUA (2016)
Amb Ben Affleck, Henry Cavill, Gal Gadot i Jesse Eisenberg
Per a qui li agradi molt veure com s’estomaquen de valent homes amb capa