Cultura23/01/2015

Es busca a Cervantes: 69 anys, 6 dents, la mà esquerra atrofiada i plom al cos

Comença dissabte la segona fase de la recerca a l'església madrilenya de les Trinitàries, on treballarà un equip de 30 persones per analitzar més de 30 nínxols

Agències

MadridEls tècnics que busquen a Miguel de Cervantes a l'església madrilenya de les Trinitàries, on es creu que va ser enterrat, comencen demà la fase antropològica i forense que intentarà de localitzar les seves restes òssies en una cripta amb una trentena de nínxols i diversos enterraments en el subsòl. Uns 30 investigadors tenen com a missió trobar els ossos d'una persona amb unes característiques molt determinades, les d'un home de 69 anys, amb només sis dents, amb la mà esquerra atrofiada i amb restes de plom d'arcabús (una arma antecessora del fusell).

Els investigadors han recordat que va ser el mateix Cervantes qui va descriure la seva mala dentadura –"dientes mal acondicionados y peor puestos porque no tienen correspondencia los unos con los otros", al pròleg de les seves 'Novelas ejemplares'. El seu avantbraç i mà esquerra van quedar-li atrofiats després de la Batalla de Lepant i podrien albergar partícules de plom procedents dels trets d'arcabús que Cervantes va rebre en aquesta contesa, on es van comptabilitzar fins a 30.000 baixes. Els investigadors han destacat que, segons una crònica anònima de l'època, el cadàver de l'escriptor "va ser amortallat amb una senzilla creu de fusta".

Cargando
No hay anuncios

Trobats entre 4 i 8 nous enterraments a les Trinitàries

Els treballs amb georadar que es van dur a terme entre el 17 i 18 de gener per a la segona fase de la recerca de Miguel de Cervantes –valorada en 50.000 euros– han detectat "entre quatre i vuit nous enterraments a terra".

Cargando
No hay anuncios

L'arqueòloga Almudena García Rubio ha detallat que els tècnics procediran primer a llegir les inscripcions funeràries dels nínxols, veuran què contenen amb càmeres microscòpiques i en els casos més interessants s'extrauran les restes per analitzar-los en el laboratori instal·lat a la mateixa cripta.

També ha detallat que els relats històrics "diuen que Cervantes mai va sortir d'aquí", de les Trinitàries, tot i que sí que s'han produït moviments en el subsòl que incrementen la dificultat per als investigadors, igual que si les restes de l'escriptor van anar a parar a una ossera general. "Si el trobem, ho celebrarem tots, i si no el trobem, seguirem buscant", ha dit l'antropòleg forense Francisco Etxeberría en roda de premsa. I si no hi ha "consens" sobre què passarà en el cas de trobar-lo, "el que és segur és que les restes no es trauran d'aquest convent" perquè així ho han decidit tant les monges com l'Arquebisbat.