Contra la caducitat de les dones de més de 50 anys a la Sala Beckett
Anna Maria Ricart estrena 'Obsolescència programada' amb la direcció de Mònica Bofill
Barcelona"Vivim en un món líquid on les relacions desapareixen, tot canvia i les coses velles no s'arreglen, se substitueixen. A les dones ens passa el mateix. Perdem valor i som substituïdes", afirma la dramaturga Anna Maria Ricart, autora d'obres com Encara hi ha algú al bosc i La Víctor C. Davant la "poca presència" de personatges femenins de més de 50 anys a l'escenari, Ricart va decidir escriure durant els primers mesos de la pandèmia una obra que les convertís en protagonistes i parlés de com, a mesura que sumaven anys, es convertien en invisibles per a la societat. La dramaturga va equiparar la situació a la caducitat de la tecnologia i, per això, va anomenar l'espectacle Obsolescència programada. Amb Victòria Pagès com a protagonista i Gemma Martínez i Albert Triola també al repartiment, el muntatge està dirigit per Mònica Bofill i s'estrena el 16 de març a la sala de baix de la Sala Beckett.
L'espectacle enllaça el món exterior de la protagonista amb les seves reflexions interiors mitjançant diverses trobades en una botiga d'electrodomèstics. Cada visita obre la porta als seus records, la relació amb la infantesa i el desig. "Hi ha una edat en què ja no podem tenir fills per raons biològiques i n’hi ha una altra que ens fa desaparèixer com a dones desitjables, segons la lògica de la societat del consum. Aquesta pèrdua de valor ens fa sentir malament, ens provoca un malestar que no sabem com curar", apunta Ricart, que reivindica la necessitat de mirar el passat i buscar-hi "la sensació que tot està bé tal com és, que les persones i les coses són valuoses i que viure té molt a veure amb sentir i experimentar". La dramaturga ha intentat aproximar-se a aquesta qüestió a través d'un llenguatge poètic i d'un punt d'humor. "És una comèdia existencialista explicada mitjançant una poètica molt bonica", subratlla Bofill.
La millor fi de la humanitat
Mentre a la sala de baix reclamen més visibilitat i valor a les dones madures, a la sala de dalt s'hi ha instal·lat una reflexió sobre l'extinció de la humanitat. Els precursors són els lleidatans Íntims Produccions, que ja van ser a la Beckett amb espectacles com Pool (no water) i Wasted i que ara són companyia resident a la sala. Després d'un procés de recerca sobre com els humans ens relacionem amb el planeta Terra han donat forma a Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs, una peça de creació col·lectiva codirigida per Marc Cartanyà i David Climent. "Quina ha de ser la nostra actitud davant el desastre? Hem de deixar de ser proactius i desaparèixer a poc a poc com a espècie?", es pregunta Cartanyà per explicar el punt de partida de l'espectacle, que es representa fins al 3 d'abril.
Amb el llibre El sentit d'un final de Julian Barnes com a referent, la companyia planteja que el final de la humanitat estigui lligat a "acabar bé com a espècie" i al fet que aquesta fi sigui "la millor possible", diu Cartanyà. L'espectacle s'endinsa en aquests interrogants des de l'experimentació que caracteritza els Íntims, sempre àvids d'empènyer els límits fins al més enllà. "Ens agrada investigar, qüestionar-nos les coses i posar-nos en zones de risc", destaca el codirector. L'espectacle compta amb Isaac Baró, Sandra Pujol, Oriol Tosquella i el mateix Cartanyà al repartiment i forma part del cicle Planeta Persona de la Beckett.
