Carme Colomina: "L’erosió de Nacions Unides implica que ens carreguem l’únic espai de concertació global"

«Soc la Carme Colomina, periodista, columnista a l’ARA i investigadora al CIDOB, i durant aquesta hora que comença soc aquí per respondre les vostres preguntes». Amb aquestes paraules iniciava la seva participació a l'actiu grup de Telegram del Club Prèmium de l’ARA. Nombrosos subscriptors van tenallar-la amb preguntes. Va ser una activitat non-stop, que Colomina va entomar amb professionalitat i humor –"he tingut temps de fer un glop d’aigua i tot", va dir entre resposta i resposta–, que va posar de manifest, un cop més, la preocupació que tenim per les decisions que està prenent l’insurrecte que està desballestant el sistema democràtic dels Estats Units. "El negacionisme és una part important de l’agenda ideològica de Trump", va posar de manifest Colomina, i va recordar que "encara no ha acceptat que va perdre les eleccions del 2020".

"Potser soc molt simplista, però cap dels grans plans de Trump han estat completats. No veig encara que el petroli de Veneçuela acabi als EUA, no veig que la "Rivera" de Gaza comenci a ser una realitat (no virtual), no veig que Groenlàndia acabi sent envaïda, no veig que la guerra d’Ucraïna acabi. En fi, veig Trump com un gran faroler i quan se li planta cara es fa enrere", va comentar el subscriptor Xavier Roig. "Hi estic d’acord. Trump és dur amb els febles i pragmàtic amb els forts. Per això em sap tan greu que la UE es doblegui a les seves amenaces", va respondre-li Colomina. "De tota manera, cal separar el discurs de Trump (amb tota la seva llista de conflictes –segons ell– solucionats –ben lluny de la realitat–) i veure la realitat dels seus actes. Probablement, el més efectiu i disruptiu que sí que ha fet Trump aquest any han estat els aranzels. Crec que a la llarga això serà més negatiu que positiu per als Estats Units perquè la resta del món s'allunya de la imprevisibilitat estatunidenca", va afegir.

Preguntada sobre què pensen els nord-americans de la "deriva" del seu president, la columnista de l’ARA va recordar que "el 85% dels ciutadans dels Estats Units creuen que la violència política ha crescut molt al seu país. Aquesta violència (que és, sobretot, institucional, i que l'exerceix l'ICE, aquests agents de fronteres) es desplega contra els immigrants, però també contra els estatunidencs i això comença a incomodar. Hi ha molta població immigrant que va votar per Trump i que ara es pot replantejar el seu suport", va comentar. "Hem vist manifestacions massives als carrers d’algunes grans ciutats, i mostres de solidaritat impressionant, de gent que està donant protecció als seus veïns d'origen estranger. El gran interrogant de tot això, però, és quin impacte electoral pot tenir. Perquè, una cosa és renegar del que fa Trump, i l’altra votar pels Demòcrates, que, fins ara, s’han mostrat com un partit molt afeblit".

"La capacitat d’acció de Trump també depèn del que passi a les eleccions de mig mandat que s'han de celebrar el pròxim mes de novembre. Si manté la majoria a les dues Cambres, els Republicans gaudiran d'un escenari excepcional, que fins ara s'ha traduït en una erosió profunda del sistema democràtic, de la separació de poder, i dels drets civils", va subratllar Colomina, i va lamentar "l’erosió de les Nacions Unides, que implica directament que ens carreguem l’únic espai de concertació global. El que ha passat i està passant a Gaza és el recordatori constant dels nivells d’impunitat amb què s’actua".