Cesc Gelabert busca el futur al Teatre Lliure
Cesc Gelabert repassa al Teatre Lliure la desena de solos que ha creat des del 1982 amb l'espectacle Cesc Gelabert V.O.+. A partir de demà en ballarà quatre d'històrics i tres de nova creació.
BARCELONA.Des del 1982, el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert ha creat 21 produccions per a la seva companyia, ha ballat 10 solos de creació pròpia, ha fet 14 coreografies per a altres companyies de dansa internacionals i ha col·laborat en 30 produccions de teatre i òpera. Al llarg d'aquests anys ha treballat amb figures de renom internacional com el rus Mikhaïl Baríxnikov i ha rebut, entre una quinzena de guardons, el Premi Nacional de dansa de Catalunya, el Ciutat de Barcelona, el FAD i el Max.
"Necessito fer obres per a la companyia, perquè si no m'avorreixo, però després necessito estar sol, tornar al meu laboratori íntim", diu el mateix artista, que demà estrena al Teatre Lliure de Montjuïc Cesc Gelabert V.O.+ , un espectacle format per quatre solos creats entre el 1982 i el 2005 -la secció de Mompou de Preludis , Al Capone , Lágrimas negras i Funny Valentine- i tres solos nous amb música de Borja Ramos. La particularitat de l'espectacle rau en el fet que les peces antigues podran variar en cada funció i que el ballarí farà una breu introducció de cadascuna de les peces abans de ballar-la. Gelabert també assegura que l'espectacle conté algunes sorpreses, però les reserva als espectadors.
Cesc Gelabert manté una relació complexa amb les seves creacions, ja que les observa com a coreògraf i ballarí. "Abans tenia una definició molt complicada de coreografia, i ara crec que és un pacte entre un coreògraf i un ballarí. Al llarg de tota la carrera m'he esforçat per fer desaparèixer la divisió entre la coreografia i la interpretació", afirma. I sobre la recuperació de peces del seu repertori subratlla que tornant-les a ballar les fa "noves" i que ara balla amb "no tanta energia però amb més saviesa que abans".
"Les coses bones duren"
"La dansa no envelleix al mateix ritme que altres arts; si no sabéssim la data podríem pensar que una peça dels anys 80 és d'ara", sosté la ballarina i intèrpret Lydia Azzopardi, la companya de Cesc Gelabert i l'altra meitat de la companyia. Azzopardi insisteix també en la necessitat de revisar els treballs anteriors d'un creador. "Estem mal acostumats en una cultura de fer i llençar. Les coses bones duren, es poden revisar i tornar a interpretar", critica la ballarina i intèrpret.
El nou espectacle de Cesc Gelabert estava programat al Lliure de Gràcia, però els canvis que ha patit la programació del teatre han fet que es representi a Montjuïc. "La sala Fabià Puigserver recorda un antic saló de ball", diu Azzopardi, que ha creat un únic vestit per a Gelabert que s'adapta a les diferents coreografies. "Havia de ser còmode i que no molestés -afegeix-. He jugat amb els elements clàssics que li agrada portar al Cesc damunt l'escenari, empenyent-los cap al futur. El vestit recorda un mono de treball, perquè al cap i a la fi som treballadors de l'escena".