Chick Corea, fusió i 'latin jazz' sota control
Crítica del concert del músic nord-americà a L'Auditori, dins la programació del Festival de Jazz de Barcelona
BarcelonaEl pianista nord-americà Chick Corea viu una segona joventut als seus 74 anys. Prim, àgil, jovenívol i entusiasta, encara pot presumir d'una dicció precisa i lúcida i un excel·lent estat de forma que fan que afronti qualsevol concert com un partit guanyat des del minut zero. Ja no té l'esperit aventurer dels anys 60 i 70, quan va revolucionar el jazz elèctric de la mà de Miles Davis i el jazz fusió amb Retorn to forever Amb el sextet The Vigil, però, amb el qual va actuar dijous al 47è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, la jugada era triple: envoltar-se de músics de generacions més joves amb marcada essència llatina –a destacar el percussionista veneçolà Luisito Quintero i el contrabaixista cubà Carlitos del Puerto– per poder recuperar la glòria passada del jazz fusió i alhora no renunciar a l'energia contagiosa del latin jazz en la posada en directe.
El concert va començar amb l'standard de Bud Powell Tempus fugit, transformat per a l'ocasió en una mena de jam llatina que va ajudar a presentar tots els membres de la banda a través de llargs solos. Precisament van ser les digressions individuals les que van vehicular gran part del concert i van anar descafeïnant-lo, especialment a Anna's tango, on fins i tot el públic va contagiar-se de la zona de confort en la qual va entrar el concert.
La sensació de pilot automàtic va trencar-se quan el baixista Carles Benavent, el convidat sorpresa de la nit, va ajudar a aixecar el concert en els dos temes finals, els de més essència flamenca: Zyryab, de Paco de Lucía, i, ja en el bis, ZyryabSpain Les dues peces van procurar els moments més inspirats d'un concert en què, tot i les exhibicions en els solos, es va trobar a faltar més complicitat entre els músics. Però, ja se sap, el partit estava guanyat des del minut zero i el públic no va escatimar aplaudiments, en especial alguns membres de la Sinfónica Juvenil de Caracas, que aquella mateixa tarda havien tocat al Palau de la Música i havien aconseguit arribar a temps al concert amb dues missions: saludar Quintero i regalar una jaqueta del xandall oficial de Veneçuela a Chick Corea.