El cinema francòfon aterra a Barcelona

BarcelonaEn temps de crisi econòmica i política i de retallades també sorgeixen projectes culturals valents. Mélody Brechet-Gleizes i Ana-Belén Fernández, convençudes que Barcelona necessitava un festival de cinema francòfon, van crear l’associació Oh Là Là Associació Cultural i van moure cel i terra per trobar finançament per al seu projecte. Van trobar altres ajudes públiques i privades. “No ha sigut un camí de roses. Podríem filmar un curtmetratge que es digués Com organitzar un festival i no morir en l’intent -explica Fernández-. Amb tota la crisi política vam estar a punt d’aparcar el projecte o ajornar-lo, però vam persistir”. Després de superar mil i un entrebancs, finalment l’1 de març s’inaugura Ohlalà!, el primer Festival de Cinema Francòfon de Barcelona. Fins al 8 de març es podran veure a l’Institut Francès una desena de pel·lícules, la majoria inèdites aquí i amb nominacions als premis César, de França, Tunísia, Bèlgica, Suïssa i el Senegal. A més, els Cinemes Texas oferiran una retrospectiva de cinc films del realitzador Cédric Klapisc.

“Volíem que el públic barcelonès pogués veure pel·lícules de gran qualitat que per diferents problemes no arriben”, explica Fernández. Si cada any s’estrenen 220pel·lícules franceses, a Espanya només se n’estrenen 70. “Hi ha molta diversitat de mirades i, més enllà d’una llengua comuna, hi ha també uns valors compartits que últimament han sigut molt maltractats. Són pel·lícules compromeses amb la tolerància i l’obertura a l’altre”, diu Fernández.

L’origen del festival es remunta al 2013, any en què Brechet-Gleizes, que ha treballat en distribuïdores de cinema independent com Les Films du Losange (productora dels films de Michael Haneke) i que ara té a Barcelona la seva pròpia agència de distribució (Les Films de Mélody), va organitzar un cicle de cinema francès als Verdi. “Teníem un públic molt fidel, però ens vam quedar sense subvencions. Em vaig frustar molt quan es va acabar, i el públic també”, assegura Brechet-Gleizes.

Au revoir là-haut, d’Albert Dupontel, nominada a tretze premis César de l’Acadèmia de Cinema Francès i que ja han vist dos milions d’espectadors, inaugurarà el festival. El film, una adaptació de la novel·la homònima amb què Pierre Lemaitre va guanyar el Goncourt el 2013, s’endinsa en la França de després de la Primera Guerra Mundial i té com a protagonistes dos supervivents de les trinxeres.

En contra de les presses

Chez nous,de Lucas Belvaux, es va estrenar a França tres mesos abans de les eleccions que va guanyar Emmanuel Macron, i només la difusió del tràiler va fer exaltar els líders del Front Nacional. Belvaux situa la seva història en un poble miner del nord de França i descriu, a través d’una infermera convertida en líder del partit d’extrema dreta, el poder d’atracció i l’adoctrinament del Front Nacional.

Gilles Vernet es dedicava a les finances fins que va decidir capgirar la seva vida i començar a comptar les hores i no els euros. Es va convertir en professor d’un institut. A les seves classes ensenya a perdre el temps i, amb els seus alumnes, respiren i mediten. Al documental Tout s’accélère reflexiona amb els estudiants sobre una societat cada cop més accelerada. L’Opéra, del suís Jean-Stéphane Brone, s’escola als bastidors de l’Òpera de París i explica no només què hi ha darrere l’escenari sinó també tot el treball burocràtic d’una de les principals institucions culturals franceses. El festival també projectarà el drama tunisià La belle et la meute,de Kaouther Ben Hania; la pel·lícula d’animació Zombillénium, d’Arthur de Pins i Alexis Ducord, i el thriller rural Petit paysan,d’Hubert Charuel.