Es tripliquen les situacions d'abús denunciades a l'Acadèmia del Cinema

BarcelonaQuaranta-sis persones, trenta-nou en qualitat de víctimes i set com a testimonis, han passat els últims divuit mesos pel servei d'atenció a les víctimes de violències masclistes de l'Acadèmia del Cinema Català. La xifra quasi triplica la dels dinou mesos anteriors d'existència del servei: entre maig del 2022 i desembre del 2023 l'Acadèmia va atendre en total disset persones, un 37% de les que ha atès durant el 2024 i els sis primers mesos del 2025. En aquest últim any i mig, el 82% dels casos recollits han estat situacions d’abús, assetjament o agressió sexual en el context laboral, un 11% en contextos acadèmics i un 7% en entorns de parella o comunitaris.

L'Acadèmia atribueix l'augment de les xifres a "la consolidació del servei" i a "una confiança més gran de les víctimes", així com a "una detecció més precoç dels casos". El creixement de l'atenció a les víctimes és especialment important durant el 2024, quan es van atendre trenta-tres persones. Tanmateix, l'Acadèmia assenyala que l'atenció individualitzada en aquest any es limita a disset casos i que la resta "ha estat atesa en sessions col·lectives i no s’ha recollit informació [...] de forma individualitzada".

L'Acadèmia no concreta al seu informe el nombre de presumptes agressors als quals denuncien les víctimes i testimonis durant aquest període, que coincideix amb l'escàndol del cineasta i exmembre de l'entitat Eduard Cortés, un cas que va destapar una investigació dels periodistes de l'ARA Núria Juanico i Albert Llimós que va reunir 25 testimonis de víctimes del director, algunes de les quals van recórrer al servei d'atenció a les víctimes de l'Acadèmia. Poc després, el col·lectiu de víctimes de Cortés, que segons la seva portaveu és format per cinquanta-dues persones, va lamentar a través d'un comunicat que "els protocols de les indústries i acadèmies" no havien estat suficients i que havien d'anar "més enllà de la creació de comissions, llibres blancs i dies especials". Al gener, finalment, una comissió de l'Acadèmia va concloure que Cortés va cometre ciberassetjament sexual i va fer xantatge sexual a diverses actrius i professionals del món de la cultura, però no va prendre mesures contra el director perquè ja s'havia donat de baixa com a membre.

Denúncies directes, temporalitat i voluntat de reparació

Si el 2023 totes les consultes al servei van ser realitzades per les víctimes –tret d'una que va fer un agressor confés–, el 2024 la xifra de consultes fetes per les mateixes víctimes va ser del 91%; la resta les van fer testimonis dels abusos. I durant els primers sis mesos del 2025, el nombre de denúncies que fan les víctimes cau al 70%. Durant el 2024 un 60% dels casos feien referència a situacions recents i un 40% a situacions del passat, mentre que durant els primers mesos del 2025 el 100% de les situacions denunciades eren recents o en curs.

L'Acadèmia també destaca al seu informe que tretze persones ateses el 2024 i cinc del primer semestre del 2025 han expressat la voluntat ferma d'interposar denúncia legal o pública o d'activar protocols interns, una dada que expressa un augment significatiu respecte a la proporció de denunciants que optava abans per aquestes vies de reparació (quatre casos el 2023 i un cas el 2022). A més, el 2024 catorze persones van rebre orientació psicològica i vint persones assessorament jurídic, mentre que el 2025, de moment, només sis persones han accedit a l'atenció psicològica i cap ha requerit assessorament jurídic.