Bakshi, de l’animació per a adults a la fantasia

Ralph Bakshi, nascut a Haifa el 1938, es va graduar en animació a l’Escola Superior d’Art i Disseny de Nova York i amb poc més de dinou anys es va integrar a l’equip de l’estudi Terrytoons, responsable de clàssics de l’animació televisiva com Mighty Mouse [ Super Ratón ] i Heckle and Jeckle [ Las urracas parlanchinas ]. Poc després, Paramount Pictures el va posar a càrrec de la seva divisió d’animació, on va escriure, dirigir i produir alguns curtmetratges abans que la divisió tanqués, el 1967. Dos anys més tard, amb el productor Steve Krantz, va fundar Bakshi Productions amb la intenció de passar a una animació més adulta. L’escriptor Tony Sokol ha relatat a la publicació digital Den of Geek que Bakshi va dir el 1971 a Los Angeles Times que odiava “la idea d’homes adults en cubicles dibuixant papallones volant sobre camps de flors mentre avions nord-americans tiraven bombes al Vietnam”.

Fritz the cat havia de ser el punt de partida d’una col·laboració estable entre Krantz i Bakshi. L’animador va proposar al productor que financés el seu projecte Heavy traffic, però Krantz va fer a Bakshi la contraoferta de produir abans l’adaptació del còmic underground de Robert Crumb, assegurant-li que seria la millor presentació possible en una indústria que llavors només existia en la imaginació de tots dos: la indústria de l’animació independent per a adults.

Bakshi va emprendre així l’adaptació del còmic de Crumb, i el va acabar portant en una direcció diferent, fins i tot oposada, de l’obra original. La pel·lícula relata les peripècies del Fritz, el gat llibertí, un personatge hipòcrita i oportunista, en un context urbà degradat i marcat pels constants enfrontaments violents entre la gent enrotllada dels barris i la policia repressora. Violenta i corrosiva, i farcida de sàtira sobre les classes socials, les comunitats ètniques i les religions que s’amalgamen a la ciutat de Nova York, Fritz the cat va ser el primer llargmetratge d’animació classificat X.

Tot i el desgrat de Crumb amb el resultat de l’adaptació, la pel·lícula va fer que Bakshi es convertís en un dels més insignes representants de la contracultura en el cinema, com ho demostra el fet que un any després aconseguia dirigir i estrenar l’anhelada Heavy traffic, que, ja a partir d’un guió original seu, insistia en temes propis de l’underground, amb la història d’un jove novaiorquès que utilitza el seu talent per al dibuix com a via d’escapament, amb el rerefons d’un paisatge urbà ple de tensions racials, bandes mafioses, prostitució, drogues i una mica de violència anarquista.

Els ‘geeks’ de la fantasia

A la fi de la dècada dels setanta, Bakshi iniciaria una nova etapa en la qual esdevindria portaveu d’una nova subcultura, la dels geeks de la fantasia i la ciència-ficció, amb tres pel·lícules que van generar un culte ampli: Wizards (1977), The lord of the rings (1978) -que aquesta setmana es reestrena als cinemes- i Fire and ice (1983), aquesta última realitzada després d’un parèntesi integrat pels seus dos films pop-rock nostàlgics, Hey, good lookin’ (1980) i American pop (1982). Amb la seva trilogia Fantasy, Bakshi es va guanyar l’estima militant dels aficionats al còmic fantàstic, que, en un temps previ a internet, van omplir pàgines de revistes i fanzins reivindicant el cineasta que millor havia sabut portar a les pantalles de cinema l’esperit de la seva època.