“No estem acostumats a rebre premis”, confessa Toni Espinosa, director dels Cinemes Girona, que han rebut el 9è Premi Pepón Coromina de l’Acadèmia del Cinema. El jurat va destacar “l’aposta per mantenir viu un cinema de barri i convertir-lo en un espai divers i acollidor on conviuen un gran ventall d’iniciatives” i “la voluntat de ser un espai de trobada per al sector”. Els Girona són la casa d’un gran nombre de festivals, mostres, cicles i presentacions que l’han convertit en una de les sales més actives de l’ecosistema cinematogràfic barceloní. “No ens volem limitar a projectar pel·lícules, sinó ser facilitadors d’iniciatives i talent”, diu Espinosa. Una de les singularitats dels Girona és el seu abonament anual, que durant tot el juliol es pot adquirir per 65 euros i que permet gaudir d’un centenar d’estrenes comercials al llarg de l’any. David Verdaguer protagonitza la campanya d’aquest any amb tres curts dirigits per Rubén Seca.
Cinema català: cinc dades preocupants i una d'esperançadora
L'Observatori de la Producció Audiovisual constata la caiguda del pes de Catalunya en el context espanyol
Barcelona“Tots sabem el que està passant en el cinema català, però és un coneixement general, de tertúlia. Cal anar més enllà”. Joan Corbella, director de l'Observatori de la Producció Audiovisual, ha resumit així aquest dijous l'objectiu de l'informe que ha elaborat sobre el cinema català del període 2012-2021 i, més en detall, sobre la producció del 2021. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema, Judith Colell, que ha impulsat l'informe i s'ha compromès a fer-ne un cada any, ha subratllat que les dades recollides “han de ser la base per enfocar les polítiques públiques” i per diagnosticar “fortaleses, febleses i necessitats”. És a dir, la bona o mala salut del nostre cinema.
Catalunya perd pes específic a l'Estat
El 2010 les pel·lícules amb participació catalana a la producció –no importa si és un 1% o un 80%, l'estudi ho considera tot cinema català– van representar el 48% de les pel·lícules qualificades a Espanya. Actualment, la xifra s'ha estancat al voltant del 30%. El que no ha caigut és el nombre de títols, que oscil·la al voltant de la vuitantena. La caiguda del percentatge, doncs, respon a l'augment de la producció a la resta d'Espanya, que Corbella atribueix als incentius fiscals de regions com les Canàries i Navarra i a altres incentius “per ser capital del regne”. L'estudi no té en compte la majoria de produccions de plataformes perquè no són qualificades pel ministeri.
El cinema català, menys taquiller
Les pel·lícules amb participació catalana representen el 30% de la producció espanyola però acumulen només el 25% de la recaptació del cinema de l'Estat. La mitjana de recaptació és de 22.971 euros per pel·lícula, 53.182 si ens cenyim als llargmetratges de ficció. El més preocupant de la dada és que, de la recaptació global del cinema català el 2021 (1.309.338 euros), un 56% pertany a produccions on la participació catalana està per sota del 20% i, per tant, és minoritària o simbòlica.
Un sector atomitzat
De les 88 empreses que van participar en la producció cinematogràfica el 2021, 72 (el 81,8%) van produir únicament una pel·lícula. De productores que hagin participat en dues pel·lícules n'hi ha dotze i que n'hagin produït tres o més només hi ha quatre empreses. Tanmateix, Corbella assenyala que aquestes xifres són “habituals en altres països europeus” i que, tot i que millorable, la dada no és alarmant.
La paritat millora, però lentament
En els últims 10 anys la presència de dones en càrrecs de referència al sector audiovisual ha millorat de manera desigual. En la direcció, la presència femenina ha passat del 10,8% del 2011 al 25,1% del 2021; en guió ha crescut del 20,8% del 2011 al 26,1% del 2021 i, sorprenentment, en producció, ha caigut en 10 anys del 30,1% al 26,1%. La paritat efectiva encara és lluny.
Pocs grans pressupostos
A partir d'una mostra de 33 títols del 2021 amb participació catalana, l'estudi mostra que només hi ha dues pel·lícules amb participació catalana que superin els sis milions d'euros i tres pel·lícules amb un pressupost d'entre 3 i 6 milions d'euros. La gran majoria de pel·lícules (17) de la mostra s'agrupen entre un i tres milions d'euros de pressupost i 13 pel·lícules es van produir per menys d'un milió d'euros. Corbella denuncia la dificultat perquè les administracions facin públic “el cost real” de les pel·lícules. “Hem hagut de treballar amb dades dels pressupostos previstos”, explica.
L'èxit-miratge d'Alcarràs
Aquest any Alcarràs ha aportat un de cada tres espectadors del cinema espanyol i vuit de cada nou espectadors de cinema català. La pel·lícula de Carla Simón porta més de 2 milions d'euros recaptats i és la producció espanyola més taquillera de l'any. En total, les nou pel·lícules catalanes qualificades i estrenades el 2022 han aconseguit fins ara 322.376 espectadors, un 35,41% del total del cinema espanyol. Aquestes xifres segurament s'aniran corregint al llarg de l'any i no deixen de ser, com apunta Joan Corbella, “un petit miratge”, però no gaire diferent d'altres miratges que alguns anys distorsionen el cinema espanyol. L'èxit d'Alcarràs fa que Judith Colell sigui “optimista” pel que fa al futur del cinema català i, específicament, del cinema en català, del qual assegura que aquest mateix any arribaran un grapat més de títols.
