Crítica de cinema
Cinema25/10/2018

'Shirkers': adolescents, mentides i cintes de casset

Maria Adell Carmona

En la novel·la gràfica Asterios Polyp, el protagonista, que sent constantment la presència espectral del seu germà bessó mort durant el part, es pregunta: "I si hagués sobreviscut ell? Com hauria sigut la seva vida?" Shirkers: la película robada, fascinant opera prima de Sandi Tan guardonada amb la millor direcció documental a Sundance, està habitada també pel seu doble fantasmagòric: Shirkers, la pel·lícula undergroundrodada per Tan el 1992 i que es va esfumar sense deixar rastre.

La història és difícil de creure: al Singapur dels anys 90, Tan, una adolescent amant de Jarmusch, el punk i els fanzins, va rodar amb amigues i amb un misteriós professor de cinema una road movieplena d’angstjuvenil i de referències a l'indieamericà. Quan va acabar el rodatge, el professor va desaparèixer amb el material. Shirkers: la película robadatracta de desvelar l'enigma d’aquest film perdut i retrobat dues dècades després a través d'un emocionant procés de reconstrucció memorística. Les imatges en 16 mm de la pel·lícula original permeten intuir una obra inusual fortament arrelada a la seva època i elucubrar sobre un hipotètic univers alternatiu en què s'hauria completat. La qualitat espectral del metratge ressuscitat provoca, a més, una nostàlgia doble: per la pel·lícula que no va existir i per un lloc i un temps –el Singapur de l'adolescència de la directora– on és impossible tornar.

Cargando
No hay anuncios

Estrenada a Netflix