Estrena online (Netflix)
En la seva magnífica opera prima, Nightcrawler, Dan Gilroy va abordar la cara més sòrdida del periodisme sensacionalista a través d’un càmera sociòpata (Jake Gyllenhaal com l’hereu del Robert De Niro de Taxi driver)i una periodista sense escrúpols (Rene Russo reencarnant la Faye Dunaway de Network). Ara, a Velvet Buzzsaw, Gilroy posa l’ull sobre un nou aparador de corrupció i vilesa, el món de l’art contemporani, per tornar a traçar l’odissea d’un antiheroi (de nou Gyllenhaal) abocat a un abisme amoral regit per una Medusa implacable (també Russo). Un canvi de gremi, que no de ciutat, ja que Velvet Buzzsawtorna a formular una oda a l'aridesa emocional de Los Angeles, que incorpora una suculenta mutació genèrica, quan la comèdia satírica més àcida es va transformant sibil·linament en una faula de terror. Es tracta d'una estimulant ziga-zaga narrativa que, mitjançant l’aparició d’unes obres d’art que desperten la cara més fosca de la naturalesa humana, invoca tant El retrat de Dorian Grayd’Oscar Wilde com Al cor de la pordel mestre del terror John Carpenter.
Com de costum, resulta un plaer contemplar Gyllenhaal, que aquí repeteix el pentinat del seu personatge més emblemàtic, Donnie Darko, i que es veu alliberat de tot naturalisme per regalar un deliciós recital d’histrionisme. En la pell d’un crític d’art que recorda el cínic Burt Lancaster de Xantatge a Broadway, Gyllenhaal és només un dels vèrtexs del polígon amorf que posa en escena Velvet Buzzsaw, una pel·lícula plena de pactes amb el diable i batalles d’egos elefantíacs. Trufada de diàlegs per emmarcar –“Això és així des que algú va cobrar un os per veure la primera pintura rupestre”–, la nova i despietada mirada de Gilroy al món contemporani apareix tocada per un aura televisiva que s’ajusta tant a l’aposta de Netflix (productora del film) per les petites pantalles com al llegat juganer i al·legòric de La dimensió desconeguda.