‘En veu alta’: ¿foment de l’autoestima o de la competitivitat?

El documental En veu alta, centrat en el concurs d’oratòria Eloquentia,que s’organitza anualment al suburbi parisenc de Saint-Denis –un nucli d’immigració musulmana–, conté elements colpidors. Amb un convenciment proselitista, que es tradueix en una proposta visual planera, el film advoca per una França orgullosa de la seva multiculturalitat, un objectiu que passa per l’enfortiment de l’autoestima del jovent més propens a la marginació. Resulta impossible no emocionar-se davant el discurs d’una jove d’origen sirià que reivindica el dret a la paraula com a pilar de la llibertat d’expressió i la dignitat personal.

Tanmateix, En veu alta també desplega un discurs inquietant. Al convertir el concurs Eloquentia en una espècie de Gran Germà, s’acaba posant el focus en la dimensió competitiva d’un espectacle performatiu, desnaturalitzat, abduït per una cultura delcoaching, en què l’objectiu principal és convèncer, no pas fer pensar. “La paraula és un esport de lluita”, pregona un tutor que sembla sortit de Whiplash. Mentre vibrava amb aquest documental inspiracional, aquest crític no va poder evitar recordar el revelador moment en què les càmeres de l’últim Salvados de La Sexta van caçar l’assessor d’Inés Arrimadas advertint a la líder de Ciutadans: “Pensa que la gent, al final, es queda amb la idea de «Mira que bé que s'explica», encara que no estiguin entenent res del que dius”.