La Cobla Sant Jordi es transforma en una 'big band' funk

BARCELONA.A Marc Timón no li agrada la paraula innovació . S'estima més parlar de "normalitzar la cobla i de portar-la a altres terrenys més enllà de la plaça". Timón, tible de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, és un dels protagonistes de l'espectacle Cobla 2.0 , que aquesta setmana ha estrenat el servei educatiu del Palau de la Música, primer en cinc sessions escolars i diumenge, a les 12 hores, en una sessió familiar per a tots els públics.

La canalla no està per intel·lectualitzar la música, sinó per gaudir-la. Com diu Gemma Canadell, directora del projecte educatiu del Palau, "es tracta que els nens aprenguin sense adonar-se'n", d'acord amb la pedagogia que proposa "aprendre sense ser ensenyat" i combinant músiques que després es puguin treballar a l'escola. Una de les lliçons de Cobla 2.0 és que la tenora, el tible o el flabiol funcionen amb qualsevol mena de música, alhora que instruments aliens a la tradició sardanística com el piano i la bateria poden compartir escenari amb la cobla. És a dir, que la cobla del segle XXI és una big band a la catalana capaç de fer funk, ska, jazz i també sardanes, esclar.

"Quan fas un espectacle dirigit al públic infantil tot és una mica incert, perquè els nens no fingeixen: si una cosa no els agrada, t'ho fan saber", explica Timón. Per tant, quan la Cobla Sant Jordi decideix profanar La santa espina amb un arranjament funk i un final ska, no esperen que els nens ho identifiquin com "una rebentada d'un tòtem sagrat del catalanisme". El que interessa és que en gaudeixin, que "ballin i saltin". Això no treu que els adults puguin advertir l'atreviment.

La proposta del Palau de la Música va ser un nou repte per als músics de la cobla. Canadell els va convèncer per treballar amb el director teatral Jordi Oriol. La intenció era desenvolupar un guió escènic i convertir els músics en els protagonistes, sense cap presentador que fes de mitjancer. Calia que la cobla es bellugués de les cadires i que toqués sense partitura.

Oriol es va adaptar al tarannà de cada instrument i va identificar els músics amb samarretes de colors abans de bastir una història que mostra com la tradició es barreja amb la modernitat de manera dinàmica. Així, quan apareixen el piano i la bateria "els nens els veuen com dos instruments intrusos". "A nosaltres se'ns fa estrany, però quan ens donen unes ulleres de sol i uns globus, ens convertim i el piano i la bateria ens porten al seu terreny", explica Timón.

Un 'mapping' a l'orgue del Palau

L'element 2.0 de l'espectacle es concreta amb la incorporació, per primera vegada, de projeccions d'un mapping a l'orgue del Palau. Tanmateix, el propòsit no és distreure l'atenció, sinó ajudar a reforçar la idea que la cobla té "un discurs contemporani obert al públic", assegura Canadell. "Nosaltres ja fa temps que toquem amb reminiscències americanes -diu Timón-. Als catalans ens costa jugar amb els nostres símbols. Sembla que la Moreneta, la barretina i La santa espina siguin intocables, però jo he agafat la melodia d'aquesta sardana que més o menys coneix tothom, li he donat una volta i he aplicat la tècnica de la big band a la cobla, perquè per mi la cobla és una big band amb un color més rústic".

Més funcions l'any que ve

Canadell sintonitza amb la desinhibida Cobla Sant Jordi quan diu que fa "una música que avui va molt més enllà de la sardana". La directora del projecte educatiu del Palau reconeix que la cobla "té un ventall sonor impressionant i un recorregut brutal per entusiasmar els nanos". L'experiència Cobla 2.0 està sent tan profitosa que Canadell ja anuncia que l'any que ve hauran de "doblar les sessions escolars" i passar de cinc dies a deu. "Ha despertat grans passions", diu.