El codony i les olors de les compotes de tardor Codonyat

GastrònomUn dels fruits característics de les nostres illes a la tardor és el codony, que és el fruit del codonyer ( Cydonia oblonga ), que des de temps antics ha tingut un paper important en la fructicultura i ha estat un dels peus més emprats per fer empelts, cosa que ha possibilitat que gràcies a ells s’han conservat moltes varietats de fruita com la perera, la pomera i tots els de la família de les rosàcies que fan més d’un pinyol.

A Menorca tenim dues varietats de codonyer: el codony i la codonya. El primer és el més freqüent, fa fruits mitjans, de forma irregular i amb arrugues profundes, mentre que la codonya és una planta més alta, de branques arquejades i els seus fruits són més grossos i llisos i també més fàcils de pelar. Una vegada collits es poden conservar entre dos i tres mesos.

Del codonyer s’aprofita la fruita, principalment per coure i per fer el codonyat, i les conserves que emprarem per farcir els tradicionals pastissets menorquins i l’antic pastís de conserva. També en podem fer gelea i melmelada, que a vegades es fa coent codonys i pomes juntes.

El codony, si el menjam cru, és aspre, esmussa; en canvi, si es cou al forn, xapat per la meitat, sense el cor, on posarem una cullerada de sucre i un poc de canyella, amollarà una agradable olor que perfuma tota la llar. Els hem de coure durant gairebé una hora a 180 graus i els servirem tebis.

És una fruita amb un contingut escàs de sucres, però l’inconvenient habitual és que normalment es consumeix en forma de codonyat, que sol portar molt de sucre.

Era molt normal que als patis del lloc o de les cases del poble hi hagués un codonyer o dos, i era al mes d’octubre quan es recollien els fruits per fer els pots de codonyat que es guardaven a la part més fresca del rebost i servirien per farcir els pastissets que s’havien de consumir o bé a les festes de lloc amb motiu de les porquejades o per a aquells que es servirien a taula a les festes de Nadal, Cap d’Any i també per Sant Antoni. També s’emprava el codonyat per guarnir els panellets i el cuscussó.

El codonyat també marida bé amb el formatge semicurat i curat o vell, com deim a Menorca, i eren una menja típica de la tardor unes llesques de pa amb formatge vell acompanyades de figat o bé de codonyat, que era el berenar i la bereneta tant a la pagesia com al poble.

Altres preparacions antigues fetes amb codony, a més dels codonys al forn esmentats i el codonyat, els codonys també es cuinaven amb vi dolç, tallant-los per la meitat, i se’ls treia el cor. S’untaven amb oli d’oliva i s’espolsaven de sucre al damunt per enfornar-los mitja horeta a 180 graus. Quan la polpa començava a estar tova es regaven amb un gotet de moscatell o de vi dolç i es deixaven coure una mitja horeta més.

Finalment, cal apuntar, deixant a banda la part culinària o gastronòmica, a Menorca un codony també és aquella persona curta d’enteniment o de gambals.

Elaboració: Primer de tot rentarem els codonys i els pelarem. Els llevarem els cors i els bullirem tapats d’aigua fins que siguin ben cuits. Si ho feim amb l’olla a pressió bastarà un quartet d’hora. Posam la polpa de codony dins un colador i la deixam degotar ben bé. Després passarem la polpa pel passapuré i la pesarem. La mateixa quantitat de polpa l’hem de posar de sucre i ho posam tot a coure dins una olla de ferro remenant en tot moment amb una cullera de fust durant mitja horeta bona. Quan sigui ben cuit el posarem dins motllos que tindrem fets, de llenya o d’acer inoxidable i deixarem que reposi un parell de dies per tal que es ben eixugui. Després el podem treure i guardar a la gelera. També hi ha qui hi posa un poquet d’esperit damunt i el guarda dins els motllos al rebost.