Els còmplices i els visitants il·lustres del Museu Picasso

BarcelonaL'estudi dels diferents vessants i tècniques de l'obra de Picasso, la difusió dels artistes que formaven part del seu entorn i el llegat que han deixat les avantguardes han regit la política d'exposicions temporals del Museu Picasso de Barcelona des del 1971. Al llarg de tots aquests anys, la pinacoteca del carrer Montcada ha programat 79 mostres, que tornen a sortir a la llum en una nova exposició temporal que tanca la trilogia que Bernardo Laniado-Romero, el director del museu, ha organitzat per celebrar el 50è aniversari de la casa.

El Museu Picasso, 50 anys a Barcelona. Les exposicions inclou una selecció reduïda d'obres de Picasso, Torres Garcia i Hugué que provenen dels fons del museu i fotografies, cartells, fulletons i catàlegs de cadascuna de les mostres. Montse Torras, la coordinadora d'exposicions de la casa i comissària de l'actual, es va resistir a destacar-ne una, ja que al llarg d'aquests anys el Museu Picasso ha acollit nombroses de les obres de l'artista malagueny que fan posar la pell de gallina al públic, com Les senyoretes d'Avinyó -que no ha tornat a sortir del MoMA de Nova York des que es va exposar a Barcelona i París el 1988-, L'harem, l'Autoretrat amb paleta del 1906 -conservat al Museu d'Art de Filadèlfia-, La vida i moltes altres de les èpoques blava i rosa, les més cares de veure en exposicions temporals.

Pel que fa algunes de les exposicions més cèlebres, hi ha la gran antològica Picasso 1881-1973, del 1982; Les Demoiselles d'Avignon, del 1988; Picasso 1905-1906. De l'època rosa als ocres de Gósol, del 1922, i Picasso, guerra i pau, que va coincidir amb el Fòrum. El Museu Picasso no només ha exposat l'obra de l'artista malagueny, sinó que també va exposat les seves col·leccions personals a Picasso i la seva col·lecció (2007) i Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa (2009).Pel que fa a les mostres no dedicades a l'artista malagueny, tres dels plats forts van ser Oskar Kokoschka, el 1987, que va marcar un punt d'inflexió en l'augment dels visitants; Egon Schiele. Col·lecció Leopold, el 1998, i París-Barcelona, 1888-1937, que va reunir prop de 650 obres d'artistes com Gaudí, Miró, Dalí, Derain, Cézanne i Gargallo.

Les fotografies de Picasso, guerra i pau revelen com han evolucionat els muntatges de les mostres. Com que no van poder tenir la versió en guix de l'escultura L'home del xai ni, òbviament, les pintures de Guerra i pau de la capella de Vallauris, es van reproduir amb holografies i projeccions. Una de les peces més difícils de muntar va ser una reconstrucció del Monument a la tercera Internacional de Tatlin el 1995.

La primera exposició temporal va ser Obres de Picasso de la col·leció de Manolo Hugué, i l'última han sigut les fotografies de Picasso a la seva mansió de Canes que el reporter nord-americà David Douglas Duncan ha donat al museu. Dues de les exposicions criden l'atenció l'hora de veure l'evolució del museu: el 1978 va acollir Picasso i els segells, i el 2010 Elizabeth Cowling, una de les estudioses picassianes més reputades, hi va desembarcar amb una exposició de tesi: Picasso davant Degas.

Dues pantalles interactives completen la mostra. A la primera es poden veure en un mapa els museus d'arreu del món que han fet préstecs al Picasso en més ocasions, i a l'altra una llista de les mostres temporals que s'han fet a Barcelona amb les obres més destacades de cadascuna d'elles. Aquests interactius i els de les dues exposicions anteriors, dedicades a la fundació del museu i la formació de la col·lecció, es podran consultar a la xarxa al centre d'estudis picassians digital que el museu llançarà abans que acabi l'any.