El compromís amb la llibertat de Ielena Kostiutxenko arriba al teatre
El Kunstfetst de Weimar acull l'estrena d'un muntatge basat en el seu llibre 'El meu país estimat'
Weimar (Alemanya)El director artístic del Kunstfest de Weimar, Rolf C. Hemke, ha tancat la seva etapa de set anys al capdavant del festival fent una crida a "viure amb valentia" per continuar lluitant per un futur millor en un moment que "les certeses democràtiques i polítiques ja no són les que eren". "Sense accions valentes i conscients de cadascun de nosaltres, ens podríem jugar el nostre futur temeràriament", ha advertit Hemke. De coratge i valentia n'és una mostra la periodista russa Ielena Kostiutxenko, que dijous va assistir "molt satisfeta" a l'estrena absoluta d'un muntatge teatral basat en el seu llibre El meu país estimat (La Segona Perifèria, 2025) en una vella fàbrica construïda durant el Tercer Reich. Kostiutxenko (Iaroslavl, Rússia, 1987) va treballar durant 17 anys per a Nóvaia Gazeta i va ser la primera en demostrar la presència de tropes russes a l’est d’Ucraïna. Exiliada a Berlín, va patir un intent d'enverinament.
La versió teatral del seu llibre brilla en molts aspectes, començant per la interpretació de la protagonista, l'actriu i cantant Evgenia Borzykh. També perquè la resta del repartiment —format per Chulpan Khamatova, Leon Wieferich, Antonia Leichtle i Johanna Dähler— fa créixer el relat interpretant la mare de l'autora i alguns altres personatges dels articles. I per l'escenografia, que evoca la redacció d'un diari o un estudi de ràdio. L'arc dramàtic del personatge de Kostiutxenko a l'escenari va de la il·lusió al desencís, però sense rendir-se, tot i haver d'admetre que "ara els feixistes som nosaltres".
L'obra l'ha tirat endavant "un grup de dones a l'exili", com diu l'autora de la dramatúrgia, Polina Borodina, que va treballar en la selecció dels textos amb la part autobiogràfica "com una línia vermella". El públic va sortir entusiasmat, però Borodina és més aviat escèptica amb l'impacte polític que pot tenir el teatre. "No sé si diria que aquesta obra és una lluita, perquè vam viure durant anys a Rússia amb la il·lusió que el nostre art estava fent alguna cosa, però ni tan sols la feina periodística de la Ielena va aconseguir-ho", diu Borodina. "No tenim la il·lusió que aquesta peça canviï res, però probablement està canviant alguna cosa per a nosaltres i per a la gent que la veu. La Lena sí que va fer una lluita política, però el que fem aquí és només art".
Unes hores abans que comencés l'obra, una altra autora russa, la historiadora guardonada amb el Nobel de la pau Irina Scherbakova, exiliada a Alemanya, va reivindicar el poder de la cultura. Ho va fer durant el discurs previ al tradicional Concert memorial de Buchenwald del festival, que enguany coincideix amb el 80è aniversari de l'alliberament del camp. L'obra seleccionada per commemorar-lo va ser Un rèquiem alemany, de Johannes Brahms.
Per a Scherbakova, la cultura és ara especialment necessària perquè "proporciona esperança en la resistència al cinisme, l’oportunisme i —sobretot — a l’odi inhumà i el menyspreu per a tots els valors morals". El seu discurs va ser molt dur contra Putin per haver desfermat la guerra d'Ucraïna fa tres anys i per manipular la història per mantenir-se en el poder. "Estem en una situació en la qual la seguretat d’Europa depèn d’un pacte cínic entre un dictador i un xòuman narcisista que no manté la seva paraula", va advertir. Així mateix, creu que la cultura i les institucions democràtiques estan amenaçades "tant per forces d’extrema dreta com d’extrema esquerra", i va recordar que des de l'inici de la guerra d'Ucraïna la censura i les represàlies s'han intensificat, s'han tancat mitjans independents i s'han retirat llibres de les biblioteques i les llibreries. "La ideologia de Putin s’ha tornat encara més agressivament nacionalista", va subratllar la historiadora, abans d'esmentar figures culturals empresonades com la directora Evgenia Berkovich, la dramaturga Svetlana Petreichuk i la música Maria Kolesnikova.
La causa humana dels terratrèmols
Un altre dels punts d'atenció d'aquesta edició del Kunstfest són els problemes mediambientals. Més concretament, el festival s'ha fixat en com el fracking, la construcció de fonaments de gratacels i les prospeccions petrolieres afavoreixen que es produeixin terratrèmols. L'artista taiwanès Ivan Liu alerta d'aquest fet amb una instal·lació sonora al Museu de la Bauhaus consistent en un simulador de terratrèmols que ha convertit en una mena d'instrument musical. L'espectacle també inclou una projecció d'imatges de llocs assolats per terratrèmols, perquè el públic sigui més conscient de l'efecte d'aquestes pràctiques.
Ivan Liu forma part de la delegació d'artistes taiwanesos que participen en aquesta edició del Kunstfest, on també ha destacat aquest dissabte al Teatre Nacional Alemany de Weimar la companyia Focasa Circus, pionera al seu país en obrir nous horitzons en la tradició marcial del circ xinès amb la incorporació d'elements de la dansa teatre. De fet, els directors de l'espectacle, titulat Moss (Molsa), són el duet Peculiar Man, format pels ballarins i coreògrafs Jan Möllmer i Tsai-Wei Tien, que han treballat en les companyies de Dimitris Papaioannou i Pina Bausch.
A Moss, els cinc intèrprets es troben en una casa abandonada que converteixen en un recurs per als seus exercicis de malabars i de diàbolo i per a les seves acrobàcies. Per als directors, aquesta casa és el lloc dels records oblidats i dels somnis, i també donen un toc d'humor a la relació dels personatges. "Els ballarins i els artistes de circ compartim la passió pel moviment", afirmen Jan Möllmer i Tsai-Wei Tien. "Focasa Circus és una companyia valenta —afegeixen— perquè combina la tradició amb el teatre al carrer, la sala, i també té una carpa. Vol tocar tots els pals".