Crítica de teatre

L’apocalipsi transformadora de Sol Picó

Estrena el seu primer espectacle a la Sala Gran i tanca una trilogia amb un capítol ple de força, entrega i magnífiques coreografies

17/03/2026

La Cordero i el seu exèrcit

  • Autoria, direcció i coreografia: Sol Picó
  • Intèrprets: Ana F. Melero, Julia Kayser, Marta Santacatalina, Mireia Varón, Júlia Estalella, Amanda Rubio, Sol Picó
  • Teatre Nacional - Sala Gran
  • 13-15 de març

Sol Picó tanca una etapa amb el seu primer espectacle a la Sala Gran del Teatre Nacional. Un espectacle que és comiat o, com diu ella, transformació. I arriba amb una apocalipsi personal plena de força, entrega i magnífiques coreografies.

Cargando
No hay anuncios

Comiat o transformació, La Cordero i el seu exèrcit segur que tanca una trilogia que albirava des del principi un inevitable canvi en la seva feina artística. Amb Titanas, el arte del encuentro (2022) mostrava el treball de tres coreògrafes veteranes (Sol Pico, Natsuki i Charlotta Ofverholm) amb trajectòria i experiència o, cosa que és el mateix, ballarines més a prop del moment en què el cos, a qui han dedicat la vida, demana una transformació. Això també queda palès ara, en aquest tancament, quan de sobte para un exultant solo d’aires flamencs i diu "Ja n’hi ha prou". I marxa. O quan asseguda al tron inflable de plàstic on s’ha coronat reina es treu les sabatilles i se les penja al coll. És sincera amb ella i amb els espectadors. Això no impedeix que durant més de 75 minuts lideri un espectacle original, sorprenent, faller, com no podia ser d’una altra manera, i d’un desgast físic impressionant. Una poderosa posada en escena que, malgrat problemes en els connectors entre escenes, conjunta amb encert les coreografies amb el sumptuós i variat espai musical de Josep Tutusaus, on hi cap des del silenci fins a la simfonia, i que assolieix moments d’intensa bellesa.

Un espectacle que, sota la idea de l’apocalipsi d’aire sacrificial, arrenca amb ella penjada al mig de l’escenari com un xai esquarterat a qui bambolegen sis jovials ballarines com si fossin feres. Un exèrcit d’amazones (magnífic el vestuari de Patricia Albizu i Viviane Calvitti) que reprodueix els trets de la dansa de Picó en unes espurnejants coreografies de grup on regnen les puntes. Hi ha també un record i un autohomenatge amb un gran cactus que recorda aquell Bésame el cactus amb què, ja fa força anys, va esclatar al món de la dansa.

Cargando
No hay anuncios

Comiat o transformació, a Sol Picó li queda molt per dir en la dansa.