El que segur que has de veure del festival Dansa Metropolitana

BarcelonaEl mes de març és el mes de la dansa: durant tres setmanes es podran veure 90 espectacles de dansa en 12 localitats de l'àrea metropolitana, amb estrenes absolutes, convidats internacionals i el bo i millor de l'escena local. El festival començarà el 6 de març a l'Hospitalet de Llobregat amb Elles, un projecte de dansa comunitària amb 70 persones ballant a la plaça de la Cultura (20 h), i es tancarà amb una festa popular al Parc de la Ciutadella el diumenge 22 de març al migdia. La programació engloba 177 funcions, de les quals 73 són gratuïtes i 27 són per a públic familiar.

L'objectiu del Dansa Metropolitana, que va néixer el 2018, és generar públic i espais d'exhibició per la dansa. La coordinadora de la cita, Giulia Poltronieri, afirma que el festival ha estat un aparador i un focus, "amb un públic fidel, que creix i que l'espera", però l'objectiu de crear un circuit d'exhibició permanent "costa més, durant l'any: hi ha la voluntat des de la política institucional, però veiem que necessita més temps del que ens pensàvem per consolidar-se", admet.

De moment, el que tenim és un concentrat de dansa que és extraordinària en l'àmbit europeu: Lali Ayguadé, Lorena Nogal, Les Impuxibles, L'Esbord, Vero Cendoya, The Royal Ballet, Montserrat Colomé, Poyo Rojo, Fabio Krayze Januário i un llarg etcètera.

Destaquem els 10 imperdibles d'entre l'allau d'espectacles del festival.

Calentamiento serà l'explosió total de la renovadora del flamenc Rocío Molina, que hem anat seguint ja als nostres escenaris. Dirigida per Pablo Messiez i amb la complicitat del Niño de Elche, mostrarà com és la preparació d'un espectacle envoltada de cantaoras.

Un dels grans reclams internacionals del Dansa Metropolitana és Birdy, un gran format de la companyia taiwanesa Hung Dance que explora la llibertat i els seus límits. El director, Lai Hung-chung, fusiona taitxí, música electrònica, òpera tradicional xinesa i moviment contemporani, una mescla plàstica i emocionant que li ha valgut el reconeixement internacional.

Per als amants del teatre visual, dient "fills de Castellucci" n'hi ha prou per entendre la dimensió de l'espectacle: això és la consagració de la primavera (Le sacre du printemps, es titula) en versió kafkiana. Uns insectes són els que apareixen dins una cova de teló de teatre antic per mostrar la metamorfosi, de la vida a la mort. La companyia italiana Dewy Dell està formada per Agata Castellucci, Teodora Castellucci, Demetrio Castellucci i Vito Matera, i es dediquen a agafar la història de l'art i el món animal per explicar narratives arquetípiques en clau contemporània.

El Mercat de les Flors segueix la carrera de la coreògrafa valenciana Marina Mascarell, directora del Danish Dance Theatre, que és absolutament original i plena de contingut polític. Ara, amb dues coreografies oposades: Bloody moon, on allibera el plaer, l'excés i la transgressió, i Mongrel, que explora la grisor, conformitat i la mentalitat de ramat de la societat contemporània. El Mercat també acull un altre dels noms propis del festival, Poliana Lima.

Pensant en els joves, el Sat! programa l'espectacle de folklore actualitzat d'Inka Romaní, Fandango Reloaded. El Fandango d’Aiora és un ball tradicional de parella que va ser eliminat durant el franquisme a Espanya i ara la coreògrafa el rescata en clau pop. Dansa urbana per crear comunitat.

Esplugues col·locarà la dansa en espais tan singulars com el parc Pou d'en Fèlix (OtraDanza i Brodas Bros), l'increïble Espai Corberó (Elvis Balboa) i un nou lloc que s'hi suma, el Monestir de Montsió, que s'ha recuperat i reobert. Aquí s'hi veurà Un fil cau de la meva mà d'Antonella d'Ascenzi, un espectacle de dansa i marionetes que parla sobre els fils de la memòria.

Una de les creacions que tenen DO del Mercat de les Flors és Faula, de Roser López Espinosa, un gran format que s'ha produït sota el paraigua del Pla d'Impuls de la Dansa i amb l'ajut de Temporada Alta. Faula, que parla dels vincles i l'empatia, comença la seva gira ara a Granollers i Cornellà.

Luna Cenere dirigeix aquesta petita perla, un duet que explora el cos com a paisatge, com a arquitectura, com a joc, com a símbol. Dos ballarins nus ofereixen a Shoes on un catàleg de gestos que va des de formes ancestrals a l'atletisme i la dansa.

Toni Mira és un referent de la dansa teatre des de fa cinc dècades. Tempo és un gran exemple de la seva proposta de dansa que connecta amb les emocions dels espectadors, amb la imaginació, amb la memòria, amb la bellesa. Sabadell s'omple també amb altres propostes. Per exemple, ha reobert La Vela de l'Estruch i s'hi acull el festival de cultura urbana Be Soul Fest, amb tres dies de dansa urbana gratuïta i oberta a tots els públics.

Manuel Liñán és un dels referents més populars de l'avantguarda flamenca, un flamenc d'aroma queer però clàssic. Al festival hi porta un gran format, Muerta de amor, un cant al desig, la religió i la provocació.