Mercè Rodoreda balla a Venècia amb La Veronal

BarcelonaEl vincle amb la Biennal de Venècia és una mostra del caràcter inquiet de la companyia La Veronal, la troupe liderada pel coreògraf Marcos Morau (Ontinyent, 1982) que s'ha convertit en un sòlid referent a Europa. Fa deu anys van ser la Biennal de Teatre i aquest any són a la de Biennal de Dansa. I ho fan amb un espectacle que ha aixecat molta expectació, una adaptació de la novel·la testamentària de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera, que després d'estrenar-se a Venècia aquest divendres i fer una segona funció dissabte, obrirà la temporada del TNC el 24 de setembre.

"És el primer cop que, d'alguna manera, intento escenificar, traduir o interpretar un text literari", afirma a l'ARA el coreògraf Marcos Morau. "Ja tenia ganes de fer-ho, tenia ganes de trobar-me amb aquesta situació i tenia ganes de fer-ho amb un autor o un creador català. Havia trobat la inspiració en músics i artistes com Gustav Mahler, Ennio Morricone i Edvard Munch, i sempre pensava que algun dia faria alguna cosa amb La mort i la primavera", explica.

Mercè Rodoreda va deixar la novel·la inacabada, però no incompleta. "És una obra força complexa. Tinc la sensació que és la seva obra més íntima, més críptica, i em semblava que era la més adequada a la meva naturalesa, perquè no puc representar res, sinó que agafo la distinció entre les emocions i les imatges que ella descriu i com les descriu. I aquí em sentia molt a gust". Rodoreda la va escriure al mateix temps que La plaça del Diamant (1962), però La mort i la primavera es va publicar el 1986, tres anys després de la seva mort. Com recull la sinopsi publicada per Club Editor, la història està marcada per la por, el desig, la repressió: "En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d’endur-se les cases".

La maternitat és un altre element clau: "Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por". Tot i que La Veronal ha passat el text per la seva "lent deformant", com diu Morau, el públic reconeixerà damunt de l'escenari molts elements i idees de la novel·la: "Trobarem els troncs, les dones embarassades, la foscor, la mort, el bosc, l'aigua, la manca d'esperança, la dictadura, l'exili, la madrastra... Sentiràs la novel·la, però estaràs sentint moltes altres coses, perquè quan parlo de La mort i la primavera, en el fons, estic parlant de mi", diu Morau.

Quan el coreògraf es planteja per què s'han endinsat en aquest moment en una novel·la de Rodoreda per fer "un exercici de catarsi", es remunta a un dels treballs recents de la companyia que també té la mort al títol, Totentanz - Morgen ist die Frage [La dansa de la mort: demà és la pregunta], un espectacle entre la instal·lació, el vídeo i la performance. "A Totentanz parlàvem de la banalitat de la mort –explica Morau–, de com la mort ens desafia i se'ns planteja a la televisió, a les guerres, a l'exili, a Gaza, d'una manera que és implacable i que fa que estiguem tots observant-la com a espectadors d'un món que es destrueix. I a La mort i la primavera hi ha una mirada més poètica. Nosaltres, com a éssers humans, ens preguntem, ens barallem, busquem sentit a les coses, però la natura ho té clar, la natura sempre torna a començar, és un cicle que no para".

La primavera, una "crueltat"

Pel que fa a la natura, Morau apunta que el poeta nord-americà T.S. Elliot i el pintor Francis Bacon veien la natura, i també la primavera, com "una ferida de la terra" imparable passi el que passi. I que, en canvi, per a Rodoreda, significava "una crueltat, com la terra, com el món, que no té en compte les persones", diu Morau. "Això em semblava molt bonic. Ella, evidentment, no només parla de la natura i de la mort, sinó que està parlant d'ella mateixa, del seu exili, de la seva figura com a dona escriptora, de la seva identitat", diu el coreògraf, que recorda que la vocació artística pot ser una taula de salvació perquè li permet viure "una altra realitat, una realitat paral·lela, el fet que una altra manera d'expressar-se és possible".

Els intèrprets i els col·laboradors en la coreografia de La mort i la primavera són Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot, Jon López, Núria Navarra, Lorena Nogal i Marina Rodríguez. Com és habitual, els encarregats de l'escenografia i el vestuari són Max Glaenzel i Sílvia Delagneau. A més, aquest espectacle representa una nova col·laboració amb una altra còmplice coneguda: la cantant Maria Arnal. "Som contemporanis, som amics, som companys, compartim poesia i maneres d'entendre l'art, i quan vam acabar la col·laboració amb Sonoma l'any passat al Grec, vaig decidir que hi volia continuar treballant. En el primer moment, La mort i la primavera era un concert instal·latiu. Amb la Maria vam tenir clar que, a partir dels textos de la novel·la, volíem escriure nous textos, escriure cançons, i fer que els ballarins i ella cantessin a l'escenari, i convertir aquesta adaptació de La mort i la primavera en una cosa que no fos ni un concert, ni un espectacle de dansa, ni res en concret, i que ho fos tot", conclou Morau.