"Donald Trump em va convidar a sortir després que em divorciés de Kenneth Branagh"

LocarnoPotser perquè l'associem sobretot a drames britànics d'època, sorprèn comprovar en directe que Emma Thompson és de les estrelles més divertides del panorama actual. En la conversa que va compartir amb el públic aquest dissabte en motiu del premi que li concedia el Festival de Locarno, el Premi del Club Lleopard, just va recordar els seus inicis en el món de la comèdia. "Quan era jove, no volia ser actriu com la meva mare (Phyllida Law) perquè em semblava una feina molt precària. Però em vaig convertir en comediant. Feia monòlegs en manifestacions polítiques, plens d'acudits sobre Margaret Thatcher. I sobre l'herpes. Perquè aleshores tothom patia la Thatcher i l'herpes, i costava molt alliberar-te de totes dues coses. Em van donar feina com a actriu una mica de casualitat. No ho havia buscat, i de vegades el que surt millor és just el que no es busca", diu.

L'actriu ha presentat al certamen suís la seva nova pel·lícula, The dead of winter, de Brian Kirk, un thriller dramàtic que li va cridar l'atenció pel perfil de la protagonista, "una d'aquelles dones que difícilment veus en pantalla, una dona gran, normal i alhora heroica". "De fet, crec que la majoria de dones som així, grans heroïnes quotidianes. No ens queda més remei, perquè vivim en un patriarcat", diu Thompson, que és tant contundent en les apreciacions polítiques com hilarant a l'hora d'explicar múltiples anècdotes de la seva carrera. Com quan recorda com la van fitxar per escriure la versió de Sentit i sensibilitat d'Ang Lee, que també va protagonitzar, i on va conèixer el seu actual marit, l'actor Greg Wise. "Treballava en un programa de televisió d'esquetxos, i en vaig fer un sobre una dona de l'època victoriana que va a veure la seva mare perquè té un problema amb el marit. Es veu que el marit té una bestiola enganxada al cos i no sap què és. Ell intenta explicar-li, però ella no ho acaba d'entendre. Era un esquetx sobre l'analfabetisme sexual. El productor de Sentit i sensibilitat ho va veure i sembla que va pensar [posa veu masculina]: aquesta dona podria adaptar Jane Austen. Així que un acudit sobre una vida sexual insatisfactòria em va dur a Sentit i sensibilitat, una pel·lícula que em va canviar la vida".

Abans, Thompson ja havia adquirit prestigi com a actriu sobretot a partir de dues pel·lícules, Retorn a Howards End i El que queda del dia, amb diferents punts en comú. Totes dues són adaptacions literàries dirigides per James Ivory, i en totes dues comparteix protagonisme amb Anthony Hopkins, al qual defineix com "el millor actor" amb qui ha treballat mai, "una persona meravellosa i un gran mestre". Pel que fa al personatge de la primera pel·lícula, Margaret Schlegal, l'actriu confessa que és l'únic cop que ha escrit a un director per dir-li que sabia perfectament com interpretar un personatge perquè "era com totes aquelles pioneres que va lluitar per l'educació de les dones i que després hem oblidat". "Amb El que queda del dia hi vaig connectar perquè la meva àvia va començar a treballar de minyona quan tenia 13 anys per a un matrimoni sense fills. Era la Primera Guerra Mundial i durant un bombardeig d'un zepelí, es va quedar sola amb l'amo, que la va violar. La va deixar embarassada. Aleshores, aquesta violència sexual contra les minyones era una forma d'accedir a una gestació subrogada. Però la meva àvia es va quedar la criatura. Això la va marcar per tota la vida; no va ser mai feliç del tot. I jo em vaig inspirar en ella per al personatge de Miss Kent", explica.

El 1998 Emma Thompson fa el salt als Estats Units, on va protagonitzar, entre altres títols, Primary colors, de Mike Nichols. "La principal diferència entre treballar a Hollywood i a Europa és la relació amb la resta de l'equip en un rodatge. A mi m'agrada conèixer les persones que hi ha darrere la càmera, qui són i com es diuen. Perquè quan les conec, me'n puc oblidar mentre rodo. En canvi, si em resulten estranys em costa més distanciar-me'n. Però als Estats Units hi ha una frontera infranquejable entre els actors i l'equip tècnic. Per això prefereixo treballar a Europa", diu. I l'actriu acaba confessant que durant el rodatge d'aquesta pel·lícula, un dia, mentre era al seu tràiler, va rebre una trucada d'un número desconegut. Era Donald Trump. "Pensava que era una broma. Però em va proposar que sopéssim junts en una de les seves esplèndides mansions. Vaig contestar: que amable, molt agraïda, ja et diré alguna cosa. Jo m'acabava de divorciar [de Kenneth Branagh] i vaig pensar que la cosa anava per aquí, que Trump buscava aquest perfil de dona acabada de divorciar per sortir-hi. Imagineu-vos-ho, hauria pogut canviar la història dels Estats Units!"