BarcelonaEl teatre d’Eduardo de Filippo ha tingut una gran acollida entre el públic català els últims anys de la mà de Sergi Belbel, Lluís Pasqual i Oriol Broggi, i encara amb Carles Alfaro a Madrid. Ara és un director italià, Guido Torlonia, que vol tornar a la cartellera barcelonina l’obra del capocomico italià i ho farà -a partir d’avui al Teatre Akadèmia- amb tres peces inèdites a l’Estat, que han sigut traduïdes en castellà tant per l’ambició que el muntatge pugui fer gira fora de Catalunya com perquè ho van demanar els hereus de De Filippo. De fet, Torlonia va conèixer el fill del mestre, Luca, mort el 2015, i ha teixit una relació amb la família que farà que el 21 de desembre la nora, l’actriu Carolina Rosi, dos néts i tres membres de la companyia De Filippo participin en un postfunció.
Sik Sik, el artífice mágico és l’obra que dóna nom al muntatge i, segons explica Torlonia, era una de les preferides de De Filippo i l’última que va representar. “Deia que tots els personatges posteriors més famosos naixien del barret de copa de Sik Sik ”, recorda el director. La va escriure el 1929 i retrata la pobresa i alhora l’ingeni i la fantasia de la gent de Nàpols per poder sobreviure, tot això encarnat en un mag que les passa magres perquè canvia inesperadament d’ajudant. Mentre que De Filippo solia completar aquesta peça amb un Pirandello, Torlonia ha optat per rebuscar altres obres menys conegudes del mateix autor que hi encaixin per to còmic i per nombre de personatges: la comèdia fregolista Amistad (1952) i l’ scherzo Peligrosamente (1938), basada en les farses del segle XVIII protagonitzades pel clàssic Pulcinella.
Les tres peces de Sik Sik y otros estan protagonitzades per una suposada companyia ambulant amb reminiscències de la Commedia dell’Arte, un teatre festiu que lliga tant amb el tarannà català com amb l’esperit familiar nadalenc. Està formada per quatre intèrprets: Pep Molina, Annabel Totusaus, Xavier Capdet i Javier López, que assumeix el rol de narrador, tot i que tots ells interpreten molts personatges, que canvien teatralment a la vista de l’espectador.