Cultura30/07/2021

Es descobreix una obra de Guinovart per casualitat

Entre les 60 obres exposades a l'Espai Thyssen, es podran veure quatre plafons inèdits que ningú sabia que existien

Sant Feliu de GuíxolsEntremig de les desenes d’obres que es guardaven en una nau industrial d’Agramunt, els descendents de Josep Guinovart hi van trobar un gran tresor amagat. Eren quatre plafons de grans dimensions, anomenats Exvots, que el pintor, dibuixant i gravador devia crear “a la part final de la seva vida”, segons la presidenta de la Fundació Espai Guinovart, Maria Guinovart, que les va trobar quan buscava peces per a l’exposició de l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. “Ningú sabia que existien i van aparèixer de cop i volta. No estan en cap catàleg i estaven embalades. Creiem que les tenia preparades per enviar-les a Madrid, on havia de fer una exposició just abans de morir”, ha relatat. Quan les van descobrir les van portar a restaurar i ara, per primera vegada, el públic les podrà contemplar a la mostra Univers Guinovart, que es podrà veure entre el 31 de juliol i el 17 d’octubre, i que és la primera monografia que organitza l’Espai Thyssen. 

A través d’una seixantena d’obres realitzades entre el 1948 i el 2007, l’exposició viatja per la trajectòria de l’artista des de dues geografies, la física i la humana, separades per les dues plantes de l'edifici. “Les peces desdibuixen les fronteres de les diferents disciplines que va tocar Guinovart: les pintures esdevenen escultures, les escultures esdevenen gravats, els gravats esdevenen collages”, ha ressaltat la comissària de la mostra, Pilar Giró, que també ha destacat una obra que s’exposa i que feia 30 anys que el públic no podia veure: La barca, del 1990 i que forma part d’una col·lecció particular. 

Cargando
No hay anuncios

A la primera planta, les obres de l’artista es mouen per la terra, el mar i el camp, i permeten viatjar pels seus records d’Agramunt –on va anar a viure quan tenia 11 anys i fugia de Barcelona, al començar la Guerra Civil– i navegar pel Mediterrani fins a destinacions com Ítaca, els Estats Units o l’Àsia. Sense oblidar la importància del món rural amb elements com l’era, el blat o el pagès que van reapareixent amb diferents formes en diverses peces com El trill germina (2004) o La forca i el drap (1979).

Cargando
No hay anuncios

La segona planta està dedicada a la geografia humana. La comissària hi ha volgut mostrar la relació entre l’ésser humà i el territori, que Guinovart va plasmar a través de tota mena de suports: a més del paper o la tela, també va utilitzar portes, marcs i elements de la natura. Són sis sales dedicades a diferents elements com els blaus de les seves obres –“que expressen el dramatisme de la travessa pel Mediterrani amb símbols com els fars”, segons Giró–, les cartografies –“amb l’estampació d’imatges amb litografies i serigrafies”– o l’ànima, presidida per la desconeguda Exvots. A més, a cada espai hi ha autoretrats de l’artista que no sempre són evidents: en obres com Brotxa bandera només apareix en forma de puny que alça una brotxa i que va utilitzar “per expressar que s’havia de denunciar els fets de la Guerra Civil”, segons Maria Guinovart. L’últim apartat està dedicat a una proposta educativa per acostar als mes petits l’Univers Guinovart de manera divertida i juganera. 

“Exposicions com aquesta són molt enriquidores per a nosaltres perquè ens permeten redescobrir i rellegir les obres de Guinovart que tantes vegades hem vist”, ha subratllat la presidenta de la Fundació. 

Cargando
No hay anuncios

El Museu Thyssen, per a finals del 2023

Durant la presentació de la mostra, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha detallat com avancen els tràmits del futur Museu Thyssen: “Al setembre licitarem les obres d’urbanització de l’entorn del monestir i al gener s’iniciaran les obres”. El 2022 també esperen engegar la reforma de l’edifici, que calcula que acabaran a finals del 2023. Ara bé, falta per concretar l’aportació econòmica que faran l’Estat i la Generalitat, amb qui no han pogut tancar cap compromís a causa de les diferents convocatòries electorals que han fet canviar els responsables de cultura de les dues institucions en els últims anys. “Des del 2015 ens hem reunit amb 7 consellers de Cultura diferents. Però ara que hi ha estabilitat i que no hi ha previstes noves eleccions, esperem tancar aviat un acord”, ha admès Motas, que ha destacat que amb el nou equipament es vol contribuir a situar la cultura com a principal motor econòmic del municipi, ara monopolitzat pel turisme.