Una exposició a París detalla la col·laboració de França amb Hitler

Quina va ser l'actitud dels francesos i com van col·laborar amb el règim nazi? A aquesta qüestió, durant dècades un tabú per la societat francesa i un capítol de la història que s'ha intentat esborrar de la memòria col·lectiva, respon l'exposició 'La Collaboration' (1940-1945) que es pot veure als Arxius Nacionals francesos. L'exposició mostra 300 documents inèdits que han estat desclassificats recentment. L'exposició és un dels molts actes que s'han organitzat a França amb motiu del 70è aniversari de l'alliberació dels camps nazis. Segons els organitzadors de 'La Collaboration' (1940-1945), la proposta vol fer una "relectura d'una herència complexa a través de nombrosos documents, la majoria inèdits, que provenen d'institucions franceses i estrangeres i col·leccions privades". L'exposició mostra diferents formes de col·laboració a nivell polític, econòmic, militar, ideològic i cultural amb tots els seus matisos. "Intentem entendre millor què va succeir en aquests quatre anys negres", asseguren els responsables dels Arxius Nacionals.

Als passadissos dels Arxius Nacionals també es recorda com França va aprovar una legislació antisemita. Per exemple, es va prohibir als jueus exercir certes professions: no podien ser metges, artistes, professors... I se'ls va obligar a col·locar-se a la solapa l'estrella groga. Alguns telegrames que es poden veure a l'exposició detallen la logística del trasllat de famílies senceres als camps de concentració nazis. René Bousquet, el 22 d'agost del 1942 va enviar un telegrama als responsables policials de les regions del sud en què demanava que agilitzessin les gestions per "alliberar completament l'àrea de tots els jueus estrangers". És conscient que part de l'opinió pública no admet les batudes i deportacions de famílies senceres. Els primers combois van sortir dels Pirineus Atlàntics el 7 d'agost. Els internats són traslladats en camions a l'estació d'Oloron-Sainte-Marie a Drancy. D'allà van anar en camions de bestiar fins a Auschwitz. S'informava amb detall de com havia de ser l'escorta responsable d'assistir els internats i evitar les fugues, el protocol amb els caps d'estació... La documentació demostra la col·laboració de diferents administracions i de la SNCF –la xarxa pública de trens francesos–en la deportació de milers de jueus.

Hi ha també documentació que detalla com van ser les represàlies, després de la derrota de Hitler, amb els que havien col·laborat amb els nazis. Hi ha també exemples de la propaganda contra els jueus i comunistes, els testimonis escrits dels delators, les fitxes policials o la col·laboració d'alguns artistes com Edith Piaf o Coco Chanel.