Cinema
Cultura18/02/2022

Fabra i Coats, cinema expandit d'Apichatpong Weerasethakul a Albert Serra

El Centre d'Art Contemporani explora les fronteres entre l'art visual i les pel·lícules convencionals

BarcelonaCinema més enllà del cinema. Aquest serà el gran eix de la temporada de la Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani, que posa el focus en com els artistes exploren les fronteres que separen el cinema de l'art visual. La primera gran exposició recorre l'obra museística d'Apichatpong Weerasethakul, cineasta consagrat per la Palma d'Or de L'oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors. La mostra, que es pot visitar fins al 22 de maig, és una producció de l’Institut d'Art Contemporain Villeurbanne/Rhôbe-Alpes adaptada a l'espai de la Fabra i Coats i curada per Joana Hurtado. "Volíem mostrar que en aquesta altra faceta seva, que aquí gairebé no es coneix, també és un gran artista –explica Hurtado–. L'Apichatpong no es va apuntar al carro de l'art amb la Palma d'Or, és una part integral de la seva obra i té peces de fa més de dues dècades".

Cargando
No hay anuncios

Entre les peces de Perifèries de la nit hi ha els videodiaris del cineasta, que Hurtado defineix com "el laboratori que explica les seves pel·lícules". En elles, el tailandès filma actors, els seus amics, el xicot... Un exemple és la peça més nova del cineasta, Durmiente, de l'any passat, que en una pantalla mostra Tilda Swinton dormint. L'altra són vídeos d'amics i col·laboradors a qui Weerasethakul va demanar que filmessin les seves parelles mentre dormien. "Ell sempre diu que l'ha marcat Andy Warhol i situa moltes obres en aquell espai de somni intersticial de l'imaginari cinematogràfic".

L'altre gran esdeveniment de la temporada a la Fabra i Coats serà l'estrena d'Els tres porquets, versió íntegra de la pel·lícula de 101 hores que Albert Serra va crear per a la Documenta de Kassel i que protagonitzen Goethe, Hitler i Fassbinder. Fins ara l'obra només s'havia projectat en la seva versió original alemanya, però la Fabra i Coats ha fet un esforç –amb l'ajut de la Generalitat i l'Institut Goethe– per subtitular-la al català. "És la primera versió subtitulada que se n'ha fet –comenta Hurtado–. Però, esclar, són 101 hores de text ininterromput. El primer cop que vam demanar pressupost a una empresa de subtitulat no sabien ni què dir-nos. El Reina Sofia estava interessat en subtitular l'obra en castellà, però vam córrer perquè es pogués veure primer a Catalunya i en català".