La filmoteca canta els somnis de Jacques Demy

BarcelonaTots els directors tenen una filmografia, però no totes les filmografies formen un món. En el cas de Jacques Demy sí que es pot fer aquesta afirmació. Les pel·lícules del cineasta francès no només expressen la seva mirada i sensibilitat, sinó que dibuixen un univers irrepetible de musicals de colors llampants en què s’entrecreuen la vitalitat i la malenconia, les cançons i la màgia dels contes. És un món cinematogràfic en què alguns personatges salten d’una pel·lícula a l’altra, en què la música de Michel Legrand és sovint omnipresent i l’artifici del cinema es conjuga amb el compromís social, ètic i polític.

Fins al 31 de gener la Filmoteca de Catalunya acollirà El món encantat de Jacques Demy, una exposició produïda per La Cinémathèque Française que, juntament amb la retrospectiva Varda/Demy: tot un món, reivindica la figura d’un dels pares de la Nouvelle Vague. Per presentar-la van acudir dijous a Barcelona tant la vídua del director -la també cineasta Agnès Varda- com la seva filla Rosalie Varda-Demy i el comissari de la mostra, Matthieu Orléan, que ha estat dos anys preparant un projecte pensat per “penetrar en l’ànima” de l’autor d’Els paraigües de Cherbourg.

Lleugeresa i paper de paret

La mostra, que arriba a Barcelona després de passar per Rochefort, Tòquio i París -on va tenir més de 100.000 visitants- vol descobrir l’univers de Demy al públic a través de fotografies, projeccions, pintures, dibuixos, dissenys de vestuari, cartes i dietaris que formen un recorregut per l’obra del director que Orléan qualifica de “tan lleuger com les pel·lícules de Demy”. Per representar el preciosista imaginari d’algunes de les seves pel·lícules, fins i tot s’exposen mostres del paper de paret amb què Demy dissenyava els seus somnis saturats de llum i color.

El món encantat de Jacques Demy viatja a través de l’obra del director, des dels primers curts i el seu llargmetratge de debut, Lola (1961), rodat en plena eclosió de la Nouvelle Vague, fins als últims musicals, passant per les adaptacions de contes populars ( El flautista, Pell d’ase ) i pel cèlebre díptic format per Les senyoretes de Rochefort i Els paraigües de Cherbourg, totes amb una jove Catherine Deneuve.

Un pretext per veure pel·lícules

Tots aquests títols, esclar, formen part del cicle Varda/Demy: tot un món, que es projectarà a la Filmoteca fins al 16 de novembre. “La mostra és tan sols un pretext per veure les pel·lícules”, afirma categòrica Agnès Varda. “El més important sempre seran les pel·lícules”. La vídua de Demy explica que no es va implicar en la realització de l’exhibició. “Se’n van encarregar els meus fills i La Cinématèque Française. Quan la vaig veure, va ser tota una sorpresa, perquè no en sabia res del contingut. I em va agradar molt”.

L’empremta dels fills es deixa veure especialment en els dos documentals que es projecten exclusivament en l’espai expositiu de la mostra: el primer, de Rosalie Varda-Demy, viatja als dies de Model shop, el film que Demy va rodar a Los Angeles el 1969 -va ser l’únic director de la Nouvelle Vague que va treballar als Estats Units- i que en un primer moment havia de protagonitzar un desconegut Harrison Ford, del qual s’inclou una entrevista recent. Ford i Demy havien tancat l’acord, però el productor s’hi va immiscir i va imposar com a protagonista Gary Lockwood, un dels astronautes de 2001: una odissea de l’espai. L’altre documental que es projecta el firma Mathieu Demy, fill del director, que narra la vida de Jacques Demy a través d’imatges de les seves pel·lícules.

Un Nantes aristocràtic i obrer

Un dels eixos sobre el qual pivota la mostra és la ciutat en la qual va créixer Demy, Nantes, una vila industrial i proletària, però també plena de passatges aristocràtics i una burgesia enriquida amb el tràfic d’esclaus als segles XVII i XVIII. Demy explorarà aquesta “ciutat boja i bella”, com ell mateix va anomenar-la, en el seu debut Lola, un “musical sense música” que destil·la temes habituals en la seva obra com el destí i la felicitat. Hi tornarà també el 1982 amb el musical Una habitació a la ciutat. “El Nantes del Jacques no era només el del garatge del pare -recorda Varda-. Allà va viure la guerra i el terrible bombardeig que va patir la ciutat. I jo crec que aquest episodi li va infondre la sensació que les coses podien desaparèixer en qualsevol moment. I per això la seva obra s’esforça tant a capturar alguns preciosos moments de felicitat”.

L’homenatge al cinema de Jacques Demy es completa amb els seus referents artístics, així com algunes de les pintures i fotografies que el director va crear en els seus últims anys, quan va seguir cursos de fotografia i pintura. “La nostra intenció era mostrar la seva modernitat i multidisciplinarietat”, apunta la filla del director, que va arribar a treballar amb el seu pare com a dissenyadora de vestuari. “Ell em va educar en l’amor als contes de fades i els musicals. I vaig descobrir la meva vocació al plató d’una pel·lícula seva, Pell d’ase ”, rememorava dijous Varda-Demy.