La jugada del FITT: teatre imprevisible en espais insòlits
Cirque Le Roux inaugura el Festival Internacional de Teatre de Tarragona
BarcelonaDes de fa 12 anys, la Sala Trono de Tarragona treballa per presentar a la ciutat els espectacles més innovadors i sorprenents del panorama escènic contemporani. I des de fa tres anys, per uns dies, la sala obre portes i desplega la seva línia programàtica per la part alta de la ciutat. Allà, a l’interior de les murades, tenen lloc la major part de les representacions del Festival Internacional de Teatre de Tarragona, el FITT, dedicat a les noves dramatúrgies. La companyia francocanadenca Cirque Le Roux serà l’encarregada d’inaugurar, dimecres vinent, la tercera edició d’un festival d’espectacles no convencionals en espais que tampoc ho són i que té per bandera la voluntat de conquerir nous públics.
The elephant in the room, que és com es titula la proposta inaugural, és l’espectacle fundacional del Cirque Le Roux, una companyia escindida de l’aplaudida Les Sept Doigts de la Main. L’espectacle, estrena a l’Estat, transporta el públic a l’ambient dels music-hall dels anys 30 per explorar els meandres de les relacions humanes, de l’amor i de l’amistat, i indagar en els tabús i en les coses no dites. D’aquí el títol de la proposta: un elefant en una cambra, invisible però perfectament real i incòmode per als que hi conviuen.
Som al 1937, i el públic és convidat a entrar en l’elegant castell de Miss Betty i descobrir-hi un món inesperat. Els intèrprets són acròbates i aquest és l’element més present en un espectacle que, malgrat tot, destaca pel seu eclecticisme. La dansa, el claqué, el mim i el text, en anglès i francès però també en castellà i català, apareixen en una peça que aposta per l’espectacularitat i la sorpresa. “Quan els vaig veure a Brussel·les vaig sentir la mateixa emoció de la primera vegada que vaig presenciar un espectacle de circ”, comenta Joan Negrié, responsable de la Sala Trono i director del FITT.
Obres mai vistes a Tarragona
Per la seva exigència tècnica, l’espectacle és l’únic dels sis programats pel festival que es representa en un teatre, el Metropol. La resta -del 17 al 21 de juny- tenen lloc en una quinzena d’espais no convencionals de la ciutat. Per exemple, la companyia italiana Teatro Sotterraneo porta a la capçalera del Circ Romà el seu Homo ridens, un espectacle participatiu que per a cada representació incorpora al seu nom el de la ciutat on es representa. Homo ridens Tarragona vol indagar en els mecanismes que fan riure els tarragonins, i confrontar-los a la veritable paradoxa de l’existència: ¿si hem de morir, de què riem?
A la Volta del Pallol es podrà veure Mi gran obra, la transposició realista d’un espectacle utòpic imaginat per David Espinosa. Davant la impossibilitat de portar a terme la peça somiada per culpa de la limitació de recursos econòmics, el creador utilitza miniatures per donar forma a la seva proposta. I, de passada, qüestiona els elevats pressupostos d’algunes produccions. La companyia Kamchàtka, per la seva banda, portarà el seu Fugit per una desena d’indrets de la ciutat, com el port i altres espais públics, però també en botigues i cases particulars. Fugit és un espectacle itinerant que proposa una fugida metafòrica i suggerent a partir del viatge d’un home capaç de deixar-ho tot per buscar un lloc millor per viure.
L’espectacle més festiu de la programació és Marabunta, de Guillem Albà & The All in Orchestra, un esclat de música i humor que es presentarà a l’Auditori de l’Antiga Audiència. I, en l’altre extrem, l’Antiga Audiència hi acollirà el commovedor Llibert, on Gemma Brió narra el terrible viatge d’uns pares des de l’alegria d’estar esperant un fill fins a la convicció que el millor que li pot passar al nadó és morir-se. Joan Negrié destaca que, malgrat acollir només una estrena, cap dels altres cinc espectacles programats al FITT s’han vist mai a Tarragona. I remarca la capacitat del festival per atreure públics en principi poc familiaritzats amb el teatre més atípic. En l’última edició, es va aconseguir una ocupació del 93%.
De cara al futur, la intenció és oferir un Festival Internacional de Teatre de Tarragona de dues setmanes, i incorporar-hi diverses activitats paral·leles. “A més, ens agradaria establir sinergies amb altres festivals i amb programadors europeus per sumar esforços i amortitzar els esforços de tots”, explica Negrié.