Flotats ‘cau d’amor’ per Marivaux al TNC

Barcelona“Marivaux inventa l’expressió caure d’amor, d’enamorament, però també caure en el sentit literal, de patacada”, diu el director Josep Maria Flotats sobre El joc de l’amor i de l’atzar, l’obra del dramaturg francès Pierre de Marivaux (1688-1763) amb què torna a dirigir al TNC a partir del 7 de maig. “Patacades d’amor que provoquen canvis de mentalitat, nous i grans qüestionaments personals, de societat, de diners, de poder, de relacions humanes”, afegeix. Tot i que l’obra amaga aquests temes complexos sota una aparença de comèdia d’embolics, Flotats explica que els intèrprets han de treballar “sense ser conscients de la importància que té el que diuen”, perquè si no la lleugeresa de l’obra naufraga.

“Marivaux requereix una elit molt particular d’actors perquè les fluctuacions de les intencions i els sentiments dels seus personatges són únics, d’alta escola”, subratlla el director. El destacament que ha reunit per defensar l’obra està format per Enric Cambray, Àlex Casanovas, Rubèn de Eguia, Guillem Gefaell, Vicky Luengo, Bernat Quintana i Mar Ulldemolins.

Àlex Casanovas era un adolescent quan va treballar per primera vegada a les ordres de Flotats a El despertar de la primavera el 1986. “En aquella ocasió, igual que ara, la meva intenció era posar en contacte la nova generació d’actors amb la tradició teatral”, diu Flotats. Ara l’actor interpreta un pare que vol casar la filla. Però el joc de canvi d’identitats que s’empesquen ella i el seu pretendent amb els criats sense que l’un i l’altre s’hagin posat d’acord prèviament provocarà tota mena de situacions imprevistes. Despullats de les convencions que els marca la seva classe social, els personatges s’alliberen: es coneixeran els uns als altres sense embuts i potser descobriran més veritats de les que volien saber. Els jocs amorosos també tenen jugades perverses.

“Un exercici d’estil d’alta escola”

“S’ha de passar obligatòriament per una mentida per aconseguir la veritat. Això és el teatre. El teatre no és ficció, el teatre és la veritat”, insisteix Flotats. El director d’ Àngels a Amèrica defineix la seva posada en escena com “un exercici d’estil d’alta escola que només un teatre públic es pot permetre”, que té com a objectiu fer “una picada d’ullet a la tradició”. “Crec en la tradició”, assegura el director, alhora que lamenta que a Catalunya “la continuïtat de la tradició teatral s’ha vist estroncada moltes vegades”.

Els encarregats de l’escenografia i del vestuari de l’obra són dos pesos pesants internacionals: els italians Ezio Frigerio i Franca Squarciapino. Frigerio ja va col·laborar amb Flotats a la primera temporada del TNC a La gavina, de Txékhov. Amb El joc de l’amor i de l’atzar ha fet un decorat imponent tot i ajustar el pressupost, donant una nova vida a materials que hi havia als magatzems del teatre. De La gavina, a més dels decorats, Flotats també recorda la qualitat d’interpretació de Núria Espert. La compara amb la implicació i la bona feina dels joves actors amb què ha treballat, amb els quals el director vol donar continuïtat a la tradició teatral.

El traductor d’ El joc de l’amor i de l’atzar és també un nom consagrat: Salvador Oliva. “He suat molt i m’he divertit molt traduint-la. Ha sigut una tasca difícil, perquè el 90% de les frases contenen ambigüitats”, diu Oliva, que considera que El joc de l’amor i de l’atzar és “una obra sobre la identitat” i que per a Marivaux “el teatre era una metàfora de la vida”.

Un transgressor del segle XVIII

“Marivaux va ser un transgressor”, diu Flotats recordant la fama del dramaturg al seu temps. Les raons de la seva gosadia es troben en el fet que va introduir a França la tradició teatral italiana que Lluís XIV havia prohibit. En els anys immediatament posteriors a la mort del Rei Sol, “la societat explota, s’allibera”, i l’autor de La disputa “va trencar motlles” en aquest context parlant de l’individu i de com les persones poden assolir la llibertat individual i la felicitat. Flotats ha abordat El joc de l’amor i de l’atzar, escrita el 1730, mantenint-se fidel al text, i només s’ha permès “unes pinzellades sonores” en la posada en escena. “No necessita que els actors vagin en texans”, diu per reivindicar la vigència del text. “¿On és la nostra felicitat individual i col·lectiva?”, rebla Xavier Albertí, el director del TNC, sobre l’actualitat dels temes que tracta la peça.

Després del TNC, El joc de l’amor i de l’atzar es podrà veure en castellà al teatre María Guerrero del Centro Dramático Nacional de Madrid del 5 al 23 de novembre.

El retorn del pare del Teatre Nacional

El joc de l’amor i de l’atzar té, salvant les distàncies històriques, punts en comú amb Àngels a Amèrica, l’obra de Tony Kushner amb què Flotats va obrir el TNC el 1996. En totes dues obres, el text agafa volada cap a temes socials a partir d’històries centrades en relacions de parella. Després de ser defenestrat del teatre, el director va triomfar a Madrid amb Arte, de Yasmina Reza, i es va posar dins la pell de personatges històrics com Ióssif Stalin i René Descartes.