BarcelonaJoaquim Folch i Torres va ser una figura clau en la recuperació de les pintures murals romàniques del Pirineu. Una altra de les grans fites de la seva trajectòria va ser la conversió del Cau Ferrat en un museu públic. Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez l’any 1931 i va llegar el seu taller-museu a la vila de Sitges. Folch i Torres es va posar a treballar immediatament per obrir-lo a la ciutadania arran de la demanda dels hereus del pintor i en va ser el primer director. La inauguració es va celebrar l’abril del 1933. L’any següent va inaugurar el Museu d’Art de Catalunya al Palau Nacional de Montjuïc.
El museògraf va ser apartat del càrrec de director general dels Museus d’Art de Barcelona, que ostentava des del 1920, durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser rehabilitat el 1930, però el 1939 va ser cessat com a funcionari i no va tornar a treballar en un museu. “La repressió i l’oblit es van endur la memòria de la gran aportació assolida per qui en va ser l’autèntic artífex [del Cau Ferrat], l’historiador de l’art i museògraf Joaquim Folch i Torres”, escriu Vinyet Panyella, directora del Consorci de Patrimoni de Sitges i experta en l’obra de Rusiñol, al llibre El Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme, publicat per Curbet Edicions. “No ha estat sinó recentment que Folch i Torres ha estat reivindicat des de la convicció sobre la seva vàlua, significat i aportacions”, subratlla Panyella.
“Vam obrir caixes nobles on es guardaven records de la vida del Cau Ferrat i de l’obra de l’artista”, va escriure Folch sobre el procés de creació del museu. “Momificar el Cau -va afegir-, conservar-lo amb totes les subtilitats que li són pròpies, era igual que conservar un bell insecte amb borrissol i tornassol d’ales i tot per atravessar-li el cor amb una agulla”. Com que la unitat del llegat no es podia trencar i no hi havia prou espai per ampliar-lo, Folch va decidir estendre el museu a l’edifici del Palau de Maricel i va afegir a la col·lecció de forja de l’artista les peces de la Junta de Museus.
“Va tenir molt clar que el Cau Ferrat era un museu d’artista, i el que no podia fer era alterar la concepció que Santiago Rusiñol tenia de les obres i com les havia col·locades”, afirma Mercè Vidal. “Quan Rusiñol adquiria una peça -afegeix- sabia exactament on la volia col·locar. Folch i Torres va saber ser molt dúctil i el va saber tractar com a museu d’artista”.