La fotògrafa Annie Leibovitz, reina i rebel a l'exposició 'Wonderland'

La CorunyaLa fotògrafa nord-americana Annie Leibovitz (Waterbury, Connecticut, 1949) ha retratat reis i reines de tota mena, començant per ses satàniques majestats els Rolling Stones, la reina Elisabet II d'Anglaterra, els reis d'Espanya, i les grans estrelles del cinema, la música i la moda, entre les quals hi ha Bruce Springsteen, Rihanna i Penélope Cruz. La mateixa Leboivitz ha arribat com una estrella del rock a l'exposició que li dedica la Fundació Marta Ortega Pérez (MOP) des d'aquest dissabte i fins a l'1 de maig del 2026 a la seva sala al moll de Bateria del port de la Corunya. Leibovitz és qui mana: ha fet moure les desenes de periodistes congregats a la seva voluntat i, una vegada i una altra, ha demanat mantenir les distàncies. S'ha esforçat en tenir cura de la gentada, i en un moment de tensió amb un reporter que la volia retratar des de baix i li ho han impedit, ella s'ha posat de part del fotògraf.

L'exposició, titulada Wonderland, està centrada en la seva fotografia de moda, però la reina Leibovitz és una monarca rebel, i es desmarca de qualsevol etiqueta: "No soc una fotògrafa de moda, però Anna Wintour va tenir la intuïció que en podia fer, i va voler comptar amb mi per aplicar al món de la moda la meva experiència periodística de tretze anys en revistes", assenyala Leibovitz. "La moda ha sigut un gran espai per jugar, i al llarg dels anys he anat aprenent que els dissenyadors són grans artistes. De fet, la moda i la comèdia ens poden ajudar a sobreviure en aquesta època políticament difícil", explica.

Efectivament, els vestits semblen tenir poca importància, perquè els centenars de treballs exposats, entre projeccions i fotografies, revelen, sobretot, el seu potencial com a retratista i narradora. "És increïble que aquest retrat de Melania Trump sigui una fotografia de moda, a ella li agrada molt", diu Leibovitz davant una imatge de l'actual primera dama dels Estats Units embarassada baixant d'un avió amb un biquini daurat mentre Donald Trump l'espera dins un Porsche. I sobre un reguitzell d'imatges de les Kardashian reconeix que se li va escapar "la crítica social". D'altra banda, per encarcarat, el retrat del rei Felip VI i la reina Letícia punxa una mica. Leibovitz diu que el rei estava "relaxat" i que, en canvi, la reina estava més "nerviosa i preocupada", i que estaven sorpresos que volgués fer una foto tan formal, però que la van respectar. "Sabia que s'havia d'exposar al Banc d'Espanya i m'interessa l'atemporalitat, fer una obra que perduri", diu.

Una artista "visionària"

Com que Leibovitz ha volgut que l'exposició tingui un caràcter pedagògic per als joves fotògrafs, el muntatge recrea el seu estudi amb les parets revestides de plafons de suro. En les grans pantalles que reben el públic, entre elogis de Bruce Springsteen, de la directora creativa Grace Coddington i de figures del món de la moda, hi ha dues imatges descarnades de la guerra de Bòsnia, quan va viatjar a Sarajevo acompanyant la seva parella, l'escriptora Susan Sontag. "Leibovitz deixa un llegat perquè aprenguem de nosaltres mateixos", diu Springsteen, mentre que Coddington en destaca una "profunda honestedat" i que és una "visionària".

La intensitat es manté en la primera part de la mostra, dedicada a la seva feina de fotògrafa de la gira dels Rolling Stones de 1975. "Em vaig llançar de ple en aquella gira, i gairebé em va matar, perquè no tenia ni idea d'on em ficava", explica. "Sabia que ens quedaríem en bons hotels i em vaig emportar les raquetes per millorar el meu tenis –afegeix–, però, és clar, mai no vaig veure la llum del dia. No havia tornat a mirar aquests treballs fins que, per a aquesta exposició, els vam desplegar com un riu de fotografies, una mena de corrent obsessiu i juvenil. Ara puc mirar-me des de fora i veure com era aquella fotògrafa jove, amb tot el fervor, l’impuls i la bogeria que cal tenir per fer bé la feina. Mai no apartava la càmera; d’alguna manera, la feia servir per salvar-me la vida".

La de Leibovitz és la sisena exposició del centre de la Fundació MOP, i la primera d'una fotògrafa. "Perquè una fotografia sigui bona, no has de veure la càmera, sinó voler endinsar-te en el contingut", adverteix Leibovitz. "El més important avui dia és el fotoperiodisme, el que està passant amb aquests joves que surten a treballar i perden la vida. La fotografia és poderosa". La trajectòria de Leibovitz va començar a la revista Rolling Stone, on va treballar entre els anys 1970 i 1983. "Estava en la vintena, treballava amb uns escriptors increïbles com Hunter S. Thompson, Tom Wolfe i Truman Capote. Això m'exigia ser aguda i força divertida, especialment amb Hunter S. Thompson".

Leibovitz, que assenyala el seu camell en una de les fotografies, recorda aquella etapa com la dels viatges en cotxe entre San Francisco i Los Angeles. "Podies agafar l'autopista 5 i conduir d'una ciutat a l'altra en unes tres hores i mitja. Conduïa a uns 160 kilòmetres per hora, i em posaven multes". A Rolling Stone, Leibovitz va començar a fer retrats en color a músics com Patti Smith i David Byrne: "Havia de pensar en què havien de fer, i vaig començar a fer-ho més conceptualment".

Els retrats de modistes famosos

La trajectòria de Leibovitz va continuar a la revista Vanity fair a partir de l'any 1983, i a Vogue a partir del 1998. La fotografia de moda apareix a la mostra amb la projecció dels retrats d'uns setanta grans dissenyadors que han posat per a ella, entre els quals hi ha un Karl Lagerfeld al llit entre una pila de dibuixos, John Galliano dins una banyera amb aire decadent, Nicolas Ghesquière dibuixant, Tom Ford en un interior rigorós i al mateix temps sensual i Giorgio Armani en un retrat on també se la veu a ella. "Quan vaig començar, un director d'art molt famós em va dir que podia fer el que volgués, però que s'havien de veure els vestits. De sobte, la moda va passar per davant de la persona", diu Leibovitz.

Pel que fa als seus referents, quan era jove, es passava hores als quioscos per mirar les revistes, massa cares per poder-se-les comprar, on publicaven Richard Avedon, Helmut Newton i Eugene Smith. "El que vaig començar a fer va ser concentrar una història en una sola imatge", recorda Leibovitz, abans d'explicar la història de la mítica fotografia que va fer a John Lennon i Yoko Ono per a la portada de Rolling Stone hores abans de l'assassinat de Lennon, tot i que no està exposada. "Al John li va agradar molt, representava la seva relació amb la Yoko, i després va esdevenir una imatge molt commovedora".

Molt sovint les editorials de moda de Leibovitz són produccions fastuoses, com la que va fer inspirada en El mag d'Oz, on apareixen diferents artistes consagrats com Jasper Johns, Jeff Koons i Karl Walker; una altra es basava en Alícia al país de les meravelles. Una empoderada Penélope Cruz apareix en quatre fotografies, tres de les quals d'inspiració castissa; una altra de les protagonistes és Rihanna, a qui Leibovitz va retratar nua i embarassada del primer fill. "És tan intel·ligent –diu–. En aquell moment jo pensava que ja ho havia fet tot en el món de la moda". I sobre Diane Keaton, que apareix d'esquena en un retrat, diu que és diferent de qualsevol estrella de Hollywood. "Era clarament una artista, també fotògrafa, i sempre venia a la sessió amb idees. Hi havia un editor de moda que havia preparat tot de propostes, i li vaig dir que ella no es posaria res de tot allò. I, efectivament, no se les va posar, tenia una idea molt clara de què volia portar, ella volia marcar el to", recorda. "Avui la majoria de dones es vesteixen per elles mateixes, trien el que volen portar i prenen les regnes", adverteix.

La mostra no inclou treballs icònics com el nu de Demi Moore embarassada o el retrat de Whoopi Goldberg dins una banyera de llet. Així i tot, en el tram final brillen els retrats dels escriptors Salman Rushdie i Joan Didion, el físic Stephen Hawking, la mare de Barack Obama, Elon Musk –quan començava a fer els seus plans aeroespacials– i la pintora afroamericana Faith Ringgold. "Sempre m'han interessat els processos de creació, com es fan les coses. No hi ha res més interessant que entrar en el taller d'un artista i veure la seva obra i com viu", diu Leibovitz, que està gaudint d'anar envellint. "No es parla de com és de meravellós envellir. A mesura que et fas gran comences a saber què fas. Això no vol dir que la teva feina sigui bona, però saps què fas".