Una fotografia t'ha de "remoure l'estómac" mentre la mires

LlucmajorL'advocat i empresari cubà Celso González-Falla i la seva esposa, la conservadora d'art i mecenes Sondra Gilman (1926-2021), són considerats uns dels deu millors col·leccionistes de fotografia del món. Actualment, la seva col·lecció inclou més de 1.700 obres de més de 400 artistes, un centenar de les quals es poden veure a la Fundació Toni Catany de Llucmajor (Mallorca) fins al 17 abril en una exposició titulada From our hearts. Col·lecció Sondra Gilman i Celso González-Falla. La quantitat de grans fotògrafs representats a la mostra, que estarà oberta fins al 17 d'abril, és extraordinària, i entre ells destaquen Julia Margaret Cameron, Eugène Atget, Man Ray, Edward Steichen, Ansel Adams, Manuel Álvarez Bravo, Henri Cartier-Bresson, Walker Evans, Bill Brandt, Robert Capa, Helen Levitt, Sebastião Salgado, William Klein i Francesca Woodman.

"L'important és que una fotografia et parli. Les imatges t'han de parlar", va dir divendres Celso González-Falla durant una conversa a Palma amb Pepe Font de Mora, exdirector de la Fundació Foto Colectania. "Ha d'haver-hi alguna cosa que et parli, pot ser que et recordi alguna cosa, senzillament per la forma, o perquè hi ha una dona molt bonica, o el que sigui, però t'ha de parlar", va subratllar González-Falla, abans d'assegurar que cap de les fotografies que han comprat li ha deixat de parlar. La referència passional del títol de l'exposició és així mateix potent quan González va recordar com Sondra Gilman es decidia per una fotografia. "La Sondra deia que l'única volia comprar una fotografia quan se li removia l'estómac mentre se l'estava mirant", va explicar.

González-Falla i Gilman també són coneguts perquè sempre compren còpies vintage, és a dir, còpies d'època. I un altre tret distintiu de com col·leccionaven és que sempre compraven veient directament les imatges. Però van trencar aquesta norma no escrita quan van comprar una obra foto de Hiroshi Sugimoto quan Gilman ja estava molt malalta de càncer. Se la van mirar a la pantalla de l'ordinador i, quan la van rebre a casa, Gilman en va poder gaudir quinze dies fins que va morir. "És la millor fotografia que vam comprar", va dir González-Falla.

D'Eugène Atget a Robert Mapplethorpe

González-Falla assegura que no han sigut els propietaris de les imatges sinó uns "curadors", i que sempre han tingut clar que les havien de compartir amb el públic. Des que va morir Gilman, ha col·leccionat sobretot artistes llatinoamericans, i artistes joves. Seguint la voluntat de Gilman, no es pot vendre cap obra, i la col·lecció està vinculada a la Gilman & González-Falla Arts Foundation. Els hauria agradat arribar a un acord amb algun museu perquè l'exposés, però els han demanat tants diners que fins ara no han arribat a cap acord. "Tinc noranta anys, i crec que el problema el tindrà el meu fill", va dir, sorneguer, González-Falla.

La seva relació amb la fotografia es remunta a quan retratava bous i vaques propietat del seu pare a la Cuba precastrista, i la seva feina com a col·leccionista va començar quan es va exiliar a Nova York i va conèixer la seva dona. Gilman ja havia comprat les tres primeres fotografies de la seva col·lecció el 1974, tres obres d'Eugène Atget que el MoMA tenia duplicades, per 250 dòlars cadascuna. Des del començament, González-Falla recorda que abans de comprar una fotografia l'havien de veure tres cops ell i tres la seva dona. Per dir que sí, s'havien de posar d'acord. "Ens miràvem la fotografia per primera vegada, després tornàvem a la galeria, i, si ens agradava, hi posàvem una mena de reserva. No teníem cap comissari; és a dir, totes les fotografies que hem comprat les hem comprat nosaltres dos", va explicar. Les fotografies les penjaven primer a l'escala del seu pis, que a les imatges conservades sembla un museu. Una altra prova de foc de les noves adquisicions era observar com dialogaven amb les fotografies que ja eren allà. "Sempre compro perquè una fotografia m'agrada, mai he comprat com a inversió", diu González-Falla.

Un dels artistes joves a qui Gilman i González-Falla van donar suport és Robert Mapplethorpe, que els va anar a veure a casa per mostrar-los la seva feina. "Li vam comprar les primeres fotografies quan el Whitney li va fer una exposició, i la festa de la inauguració la vam fer a casa", diu González. Quan va retratar Gilman, la va fer anar de corcó: li va demanar que es canviés el vestit per un de negre i també li va fer canviar el pentinat. "Ens van arribar dues fotografies de Mapplethorpe a casa, i vam estar uns dies pensant quina ens quedàvem, i quan va arribar la factura, ens vam adonar que la Sondra les havia comprat totes dues", recorda González-Falla.