Mor Martin Parr, el fotògraf del turisme i la vida quotidiana, als 73 anys
Considerat un dels documentalistes més importants dels últims 50 anys, va presidir l'agència Magnum del 2013 al 2017
BarcelonaEl fotògraf britànic Martin Parr (Epsom, 1952), autor de més d'un centenar de fotollibres i membre de l'agència Magnum, ha mort aquest dissabte als 73 anys, segons ha anunciat a les xarxes socials la fundació que duu el seu nom. Considerat un dels fotògrafs documentals més importants dels últims 50 anys, Parr tenia una gran capacitat narrativa per captar amb lucidesa i ironia la realitat que l'envoltava a través de la càmera. Des del 1994 formava part de l'agència Magnum, que va presidir del 2013 al 2017.
Parr va fer les primeres fotografies quan tenia 9 anys amb una càmera que li va regalar el seu avi, aficionat a aquest art. Amb 14 anys ja va començar a fer algunes passes en la fotografia documental i el 1970 va entrar a la Manchester Polytechnic per formar-se. En va sortir el 1973 i es va posar a fotografiar les ciutats tèxtils de Hebden Bridge i Calderdale, documentant una forma de vida que començava a desaparèixer.
En aquesta línia, un dels seus primers projectes fotogràfics va ser Els inconformistes, en què retratava la vida quotidiana dels treballadors de les fàbriques tèxtils, els miners del carbó, els grangers de les muntanyes i els criadors de coloms. El fotògraf va idear aquestes imatges juntament amb Susie Mitchell, amb la qual es casaria el 1980, i el 2014 es van exposar a La Virreina, a Barcelona, amb la voluntat de mostrar els inicis d'un artista que, aleshores, ja tenia una gran trajectòria.
Precursor de la fotografia en color
Les primeres fotografies de Parr van ser en blanc i negre, fins que el 1982 va decidir començar a treballar en color. La decisió era arriscada: aleshores ningú ho feia, perquè es considerava que la fotografia seriosa havia de ser en blanc i negre. L'opció artística va resultar encertada quan a mitjans dels anys 80 Parr va publicar The last resort, una sèrie d'imatges fetes entre el 1982 i el 1985 que immortalitzaven la classe treballadora a les platges properes a New Brighton. Amb aquella obra, Parr va marcar un abans i un després en la fotografia, tant en termes formals —pel fet de publicar-les en color— com també per posar el focus en una realitat que fins aleshores ningú havia considerat que valia la pena immortalitzar.
Els anys següents, el fotògraf es va fixar en la classe mitjana (The cost of living, 1987-1989), en el turisme de masses (Small world, 1987-1994) i en el consumisme (Common sense, 1995-1999). Aquests són els eixos fonamentals que marcarien tota la seva obra, travessada per una mirada profunda i alhora brillant de la realitat que l'envoltava. "Tenim una idea mitificada de les destinacions turístiques, i quan hi arribes és una altra cosa. Jo intento retratar aquesta distància", deia Parr en una entrevista amb l'ARA Balears el 2019, en què posava Barcelona com a exemple de lloc on “el turisme ha embogit i ha fet enfadar els veïns”.
A partir de la dècada dels 90, el fotògraf es va dedicar a viatjar per retratar turistes arreu del món. Santiago de Compostel·la, la Torre de Pisa, l'Acròpolis d'Atenes, Shanghai, l'esfinx de Guiza, Venècia, la ciutat dels canals de cartó pedra que hi ha a Las Vegas, el Gran Palau de Bangkok, Betlem i París són alguns dels indrets que va captar amb la seva càmera.
Les fotografies de Parr, saturades de colors llampants i sense ni un bri de foscor, demostren que entre el turisme i el kitsch hi ha lligams indissolubles. Ho fan, a més, des de l'agudesa i la ironia, perquè Parr se situava a l'extrem oposat del llenguatge heroic de la fotografia social. El fotògraf, de fet, es definia a si mateix com a "populista", entenent que el terme fa referència a "allò que pot agradar a la gent, allò que és popular". Parr no podia estar més lluny de la mirada elitista de la fotografia i sempre que podia defensava la seva visió. "La meva prioritat és fer imatges interessants. No vull imatges avorrides", deia. A banda de fotògraf, Parr era un col·leccionista empedreït. Durant anys es va dedicar a recórrer els mercats de vell dels Estats Units buscant fotografies de premsa de famosos amb anotacions sobre enquadraments i fragments descartats que evidenciaven el paper dels editors de diari i dèries com, per exemple, la de suprimir Yoko Ono de les imatges on apareixia John Lennon.
Al llarg de la seva vida, Parr va visitar Barcelona en diverses ocasions, que va aprofitar per fotografiar-la. En un dels seus viatges a la capital catalana, el 1994, el fotògraf en va retratar els espais més turístics —des de la Sagrada Família fins al Parc Güell, el Camp Nou i la Rambla— en una mostra que el 2012 es va exposar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquella exposició també va incloure alguns treballs fotogràfics sobre Barcelona i el turisme que Parr va fer expressament per a la mostra. El fotògraf va arribar a la conclusió que, en l'era de l'iPhone, la fotografia del viatge ha acabat reemplaçant l'experiència mateixa del viatge. L'última vegada que Parr va visitar Barcelona va ser just fa un any, en el marc del festival Fujikina, que va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya, on va fer un repàs de la seva trajectòria.