La màgia de Georges Méliès s'apoderen del CaixaForum de Barcelona amb una gran exposició

L'entitat acull la mostra més ambiciosa que s'ha dedicat a l'autor de 'Viatge a la lluna'. Inclou més de 400 objectes i pel·lícules provinents dels fons de la Cinémathèque Française

Efe / Ara
04/04/2013

BarcelonaEl CaixaForum de Barcelona obre aquest divendres 'Georges Méliès. La màgia del cinema', l'exposició més important sobre aquest pioner del cinema. Està formada per 418 objectes, entre films, fotografies, dibuixos, vestuari, cartells i aparells de cinema provinents de la Cinémathèque Française. Entre el 1896 i el 1912, l'autor de 'Viatge a la lluna' va fer més de 500 pel·lícules, de les quals se'n conserven prop de 260. La mostra conté peces inèdites com l'autòmat utilitzat per Martin Scorsese a la pel·lícula 'La invenció d'Hugo'. "Permet una visió pràcticament total de Méliès", explica Laurent Mannoni, director científic de Patrimoni i del Conservatori de Tècniques de La Cinémathèque Française i comissari.

Al CaixaForum, els visitants podran seguir tota la seva trajectòria, des del seu naixement el 1861 a la seva mort el 1938, i podrà conèixer 21 pel·lícules originals, algunes de les quals han estat restaurades i digitalitzades amb motiu de l'exposició. Altres objectes que criden l'atenció són diferents aparells originals com llanternes màgiques -algunes de les quals podran ser utilitzades pels visitants-, una càmera cronofotogràfica o praxinoscopis i discos estroboscòpics.

Cargando
No hay anuncios

L'exposició, que podrà veure's fins al 24 de juny, es complementa amb activitats paral·leles, moltes d'elles dirigides als més joves, i fins i tot s'ha creat el concurs 'Participa Méliès', en què hauran de crear-se vídeos basats en alguns dels trucs típics de la cinematografia del creador francès.

Georges Méliès, fill d'un empresari del calçat, va tocar totes les tecles del cel·luloide i va regnar al llarg de dues dècades, però, després de la Primera Guerra Mundial, va quedar "ancorat en el seu univers fantasmagòric" i el públic va començar a preferir altres propostes com les del D. W. Griffith. Aquest fet, que en aquesta aclaparadora mostra també es consigna, va comportar que quedés arruïnat, obligat a vendre les seves propietats, el seu estudi o els seus molts autòmats, i fins i tot "en un atac de desesperació, amb un llumí", que destruís una col·lecció de més 500 negatius.