Goran Bregovic porta la festa al Cruïlla

BarcelonaEls festivals a l'aire lliure com el Cruïlla estan recuperant el concepte de festa popular. Cobren entrada, sí, però són un espai de socialització on la música i els músics estan al servei de la gent. El públic paga però no calla, i pot decidir abandonar un concert per buscar altres estímuls. Per tant, els músics han de donar-ho tot.

A totes va sortir ahir Goran Bregovic amb la vintena de músics de l'Orquestra de Bodes i Funerals. Davant d'una gentada considerable, el músic serbi va oferir un bon exemple de com han de ser les festes majors amb un concert dedicat especialment a la música gitana que protagonitza el disc Champagne for gypsies . La posada en escena va ser aclaparadora. Bregovic, vestit de blanc, assegut al mig de l'escenari amb la guitarra blava. A banda i banda, i en dues fileres, els músics: cordes, vents, un cor masculí, dues coristes búlgares i un cantant percussionista, tots impecables en l'execució. Tan bon punt va engegar la maquinària, el públic va acceptar la invitació a una festa frenètica. " Party, party, party, afterparty! ", va cridar Bregovic.

'Bella ciao' i 'Kalasjnikov'

Va ser la festa major definitiva i total, amb un repertori molt ben triat ple de peces desaforades com Presidente i Gas, gas, gas . Fins i tot les més melancòliques van sonar plenes de vida. Va abaixar el ritme cap al final, però només per agafar aire i rematar el concert amb l'himne partisà Bella ciao , amb tot el públic saltant i cantant, i amb la imbatible Kalasjnikov : " boom, boom, boom ". Si el programessin al Liceu caldria avisar els bombers.

També en gran format va tocar Tiken Jah Fakoly. El cantant de la Costa d'Ivori va venir amb una banda d'onze músics, entre els quals hi havia dues magnífiques coristes que van fer de contrapunt a la rogallosa i profunda veu del líder. L'actuació va començar a deixar clar el pes del reggae , però ben aviat va entrar en joc la kora per lligar ritmes que van i vénen de Jamaica i de l'occident africà. Tiken Jah Fakoli va esquitxar el concert amb proclames panafricanistes i crides a la revolta. El públic va ballar des del principi fins al final, entregat a l'exhibició d'un artista que va exercir d'estrella. Quan duia 45 minuts de concert, es va acomiadar, per reaparèixer i regalar un llarg bis. En tornar a l'escenari, es va treure la túnica i va lluir una samarreta amb un retrat de Samory Touré, el fundador de l'imperi wassoulou que es va resistir al colonialisme francès. Per completar l'acte de reivindicació, va cantar Africa : "Àfrica vol ser lliure, com el lleó a la selva". La presència africana la va completar Rokia Traoré. La cantant de Mali va confirmar la força i l'emotivitat del disc Beautiful Africa , amb una gran veu i un desenvolupament rítmic molt ric. Ara com ara, marca el camí del pop africà amb consciència.

La jornada la van obrir Els Catarres. Sota el sol i amb poc públic, van combinar el vessant pop, inclosa una versió alentida de Jenifer , amb els tocs de revetlla. Després, la belga Selah Sue va captivar amb un soul de veu esquerdada, reminiscències dub i elements de folk, pop, rock i hip-hop, una mescla sintetitzada en peces com Raggamuffin i expressada a través d'un explosiu estil interpretatiu.